EL DECISIU
Estimaràs...
A Jesús li van fer moltes preguntes. La gent el veia com un mestre que ensenyava a viure de manera sàvia. Però la pregunta que aquesta vegada li fa un «lletrat» no és una més. El que li planteja aquell home preocupava a molts: ¿quin manament és el primer de tots ?, què és el primer que cal fer a la vida per encertar?
Jesús li respon amb unes paraules que, tant el lletrat com ell mateix, han pronunciat aquest mateix matí a l'recitar l'oració «Shemà»: «Déu és l'únic Senyor: estimaràs el Senyor el teu Déuamb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb tot el pensament” שמע": מע":ש "אלוהים הוא האדון היחיד: אתה תאהב את ה 'אלוהיך בכל ליבך, בכל נפשך, בכל מחשבתך, בכל מחשבתך".
A Jesús li ajudaven a viure al llarg del dia estimant Déu amb tot el seu cor i totes les seves forces. Això és el primer i decisiu.
שמע"
A continuació, Jesús afegeix alguna cosa que ningú li ha preguntat:
“El segon manament és semblant: Estima els altres com a tu mateix».
Aquesta és la síntesi de la vida. D'aquests dos mandats depèn tot: la religió, la moral, l'encert en l'existència.
L'amor no està en el mateix pla que altres deures. No és una «norma» més, perduda entre altres normes més o menys importants. «Estimar» és l'única manera sana de viure davant Déu i davant les persones. Si en la política o en la religió, en la vida social o en el comportament individual, hi ha una cosa que no es dedueix de l'amor o va contra ell, no serveix per a construir una vida humana. Sense amor no hi ha progrés.
Es
pot buidar de «Déu» la
política i dir que només cal pensar en el «proïsme».
Es pot buidar del «proïsme»
la religió i dir que el decisiu és servir
«Déu». Per a Jesús «Déu»
i «proïsme» són
inseparables. No és possible estimar Déu i desentendre's del
germà.
El risc de distorsionar la vida des d'una religió
«egoista» és sempre
gran. Per això és tan necessari recordar aquest missatge essencial
de Jesús. No hi ha un àmbit sagrat en el qual ens puguem veure a
soles amb Déu, ignorant als altres. No és possible adorar Déu en
el fons de l'ànima i viure oblidat dels que pateixen. L'amor a Déu,
Pare de tots, que exclou el proïsme es redueix a mentida. El que va
contra l'amor, va contra Déu.
Bo descobrir que el Déu anunciat per Crist ens revela a un Déu que no cerca ser servit pels homes, sinó servir-los (Marc 10, 44), un Déu que estima bons i dolents, i fa sortir el sol per a tots (Mateu 5, 45). Un Déu així és capaç d'atreure i enamorar. Davant d'aquest Déu ressonen de manera molt diferent les paraules de Jesús: «Estima els el Senyor el teu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb tot el pensament» (Marc 12, 30).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada