UNA COSA ENS FALTA
Una cosa et falta…
L'episodi està narrat amb intensitat especial. Jesús se posa en camí vers Jerusalem, però abans d'allunyar-se d'aquell lloc, ve "corrensos" un desconegut que "s'agenolla" davant ell per retenir-lo. Necessita urgentment a Jesús.
No és un malalt que demana curació. No és un leprós que, des de terra, implora compassió. La seva petició és d'un altre orde. El que él cerca en aquell mestre bo es llum per orientar sa vida: «¿Què haig de fer per a posseir la vida eterna ?». No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment.
Abans que res, Jesús li recorda que « De bo, només n'hi ha un, que és Déu ». Abans de plantejar-nos què cal "fer", hem de saber que vivim davant un Déu.
Bo com ningú: en la seva bondat insondable hem de recolzar nostra vida. Li recorda «els manaments» d'aquest Déu Bo. En la tradició bíblica, aqueix és el camí per la vida eterna.
La resposta de l'home és admirable. Tot això ho ha complert des de jove, però sent dins ell una aspiració més fonda. Cerca quelcom més. «Jesús se'l mira amb afecte». La seva mirada ja expressa la relació personal i intensa que vol establir amb ell.
Jesús entén la seva insatisfacció: «una cosa et falta». Seguint la lògica de «fer» el manat per a «posseir» la vida eterna, encara que visqui de manera irreprotxable, no romandrà satisfet. En l'ésser humà hi ha una aspiració més profunda.
Per això, Jesús el convida a orientar la vida des d'una lògica nova. El primer és no viure aferrat a ses possessiones, «ven tot el que tens». Segon, «dóna-ho als pobres». Després, «vine i segueix-me ». Els dos podran recórrer junts el camí cap al Regne de Déu.
L'home se n'anà tot trist, perquè tenia molts béns i s'allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa. Sap que mai podrà conèixer l'alegria i la llibertat de qui segueix a Jesús. Marc ens explica que «era molt ric».
¿No és aquesta nostra experiència de cristians satisfets dels països rics? ¿No vivim atrapats pel benestar material? ¿No li falta a nostra religió l'amor pràctic als pobres? ¿No ens falta l'alegria i llibertat dels seguidors de Jesús?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada