EL BUIT...

 

UN BUIT ESTRANY

Una cosa et falta…

Vivim en la «cultura del tenir». Això és el que s'afirma de diverses maneres en quasi tots els estudis que analitzen la societat occidental. Poc a poc l'estil de vida de l'home contemporani s'orienta cal al tenir, acaparar i posseir. Per a molts és la única tasca rendible i assenyada. Tota la resta ve després.

Certament guanyar diners, poder comprar coses i posseir tota casta de bens dóna benestar. La persona se sent més segura, més important, amb major poder i prestigi. Però quan la vida s'orienta només en la direcció de l'acaparar sempre més i més, la persona pot acabar arruïnant el seu ésser.

El tenir no basta, no sosté a l'individu, no el fa créixer. Sense adonar-se'n, la persona va introduint cada cop més necessitats artificials en la seva vida. Poc a poc oblida l'essencial. S'envolta d'objectes, però s'incapacita per la relació viva amb les persones. Se preocupa de moltes coses però no té cura de l'important. Pretén respondre als seus desitjos més profunds i satisfà necessitats perifèriques. Viu en el benestar però no se sent bé.

Aquest és precisament un dels fenomens més paradoxals en la societat actual: el nombre de persones «satisfetes» que acaben caient en la frustració i el buit existencial. Des de la seva àmplia i reconeguda tasca psicoterapeuta, Viktor Frankl ha mostrat la raó última d'aqueix «buit existencial». Agafades pel benestar, aquestes persones obliden que, per desplegar el seu ésser, l'individu necessita sortir de ell mateix, servir a una causa, entregar-se, estimar a algú, compartir. Sense aquesta «auto-transcendència» no hi ha vertadera felicitat.

D'aquest buit no allibera ni la religió quan ella se converteix en objecte de consum. La persona «té» llavores una religió, però el seu cor està lluny de Déu; posseeix un catàleg de veritats que confessa amb els llavis però no s'obre a la veritat de Déu. Tracta d'acumular mèrits però no creix en capacitat d'estimar.

És significativa l'escena evangèlica. Un ric s'acosta a Jesús. No li pregunta per aquesta vida ja que la té assegurada. El que vol és que la religió l'asseguri la vida eterna. Jesús li parla clar: «Una cosa et falta: alliberar-te dels teus bens i aprendre a compartir amb els necessitats».