TOTS SANTS

 

TOTS SANTS

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

• Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

Les Benaurances

(Lc 6,20-26)

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 --Feliços els pobres en l'esperit: de ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7 »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc Benaurances i malaurances (Mt 5,1-12) 20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: --Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu! 21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà! »Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu! 22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes. 24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol! 25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu! 26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes! Paraula de Déu

CREURE EN EL CEL

Alegreu-vos i celebreu

En aquesta festa cristiana de Tots Sants, vull dir com entenc i intento viure alguns trets de la meva fe en la vida eterna. Els que coneixen i segueixen Jesucrist m'entendran.
Creure en el cel és per a mi resistir-me a acceptar que la vida de tots i de cada un de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús, intueixo, pressento, desitjo i crec que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que s'amaga en la creació i en el cor de la humanitat

Creure en el cel és per a mi rebel • lar-me amb totes les meves forces que aquesta immensa majoria d'homes, dones i nens, que només han conegut en aquesta vida misèria, fam, humiliació i sofriments, quedi enterrada per sempre en l'oblit. Confiant en Jesús, crec en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, ningú haurà de plorar. Per fi podré veure els que vénen a les pasteres arribar a la seva veritable pàtria.

Creure en el cel és per a mi acostar-me amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, minusvàlids físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió i l'angoixa, cansades de viure i de lluitar. Seguint Jesús, crec que un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: Entra per sempre en el goig del teu Senyor.

No em resigno que Déu sigui per sempre un «Déu ocult», de què no puguem conèixer mai la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. No em puc fer a la idea de no trobar-me mai amb Jesús. No em resigno que tants esforços per un món més humà i feliç es perdin en el buit. Vull que un dia els últims siguin els primers i que les prostitutes ens precedeixen. Vull conèixer als veritables sants de totes les religions i tots els ateismes, els que van viure estimant en l'anonimat i sense esperar res.
Un dia podrem escoltar aquestes increïbles paraules que el Apocalipsi posa en boca de Déu:

«A algú té set, jo li donaré a beure gratis de la font de la vida».

Gratuïts Sense merèixer-ho. Així saciarà Déu la set de vida que hi ha en nosaltres.

MAL PROGRAMATS

Tots experimentem que la vida està sembrada de problemes i conflictes que en qualsevol moment ens poden fer patir. Però, malgrat tot, podem dir que la «felicitat interior» és un dels millors indicadors per saber si una persona està encertant en el difícil art de viure. Es podria fins i tot afirmar que la veritable felicitat no és sinó la vida mateixa quan està sent viscuda amb encert i plenitud.

El nostre problema és que la societat actual ens programa per buscar la felicitat per camins equivocats que gairebé inevitablement ens conduiran a viure de manera desgraciada.
Una de les instruccions errònies diu així: «Si no tens èxit, no vals». Per aconseguir l'aprovació dels altres i, fins i tot, la pròpia estima cal triomfar.

La persona així programada difícilment serà feliç. Us cal tenir èxit en totes les seves petites o grans empreses. Quan fracassi en alguna cosa, patirà de manera indeguda. Fàcilment creixerà la seva agressivitat contra la societat i contra la mateixa vida.

Aquesta persona quedarà, en gran part, incapacitada per descobrir que ella val per si mateixa, per la qual cosa és, fins i tot abans que se li afegeixin èxits o assoliments personals.

La segona equivocació és aquesta: «Si vols tenir èxit, has de valer més que els altres». Cal ser sempre més que els altres, sobresortir, dominar.

La persona així programada està cridada a patir. Viurà sempre envejant als que han aconseguit més èxit, els que tenen millor nivell de vida, els de posició més brillant.
En el seu cor creixerà fàcilment la insatisfacció, l'enveja oculta, el ressentiment. No sabrà gaudir del que és i del que té. Viurà sempre mirant de reüll als altres. Així, difícilment es pot ser feliç.

Una altra consigna equivocada:«Si no respons a les expectatives, no pots ser feliç». Has de respondre al que s'espera de tu la societat, ajustar-te als esquemes. Si no entres per on van tots, pots perdre't.

La persona així programada s'espatlla gairebé inevitablement. Acaba per no conèixer-se a si mateixa ni viure la seva pròpia vida. Només busca el que busquen tots, encara que no sàpiga exactament per què ni per a què.

Les Benaurances ens conviden a preguntar-nos si tenim la vida ben plantejada o no, i ens urgeixen a eliminar programacions equivocades. Què passaria en la meva vida si jo encertés a viure amb un cor més senzill, sense tant afany de possessió, amb més neteja interior, més atent als que pateixen, amb una confiança en un Déu que m'estima de manera incondicional? Per aquí va el programa de vida que ens tracen les Benaurances de Jesús.

LA FELICITAT NO SE COMPRA

No sabem donar una resposta massa clara quan se'ns pregunta per la felicitat. Què és de veres la felicitat? En què consisteix realment? Com aconseguir-la? Per quins camins?

Certament no és fàcil encertar a ser feliç. No s'aconsegueix la felicitat de qualsevol manera. No n'hi ha prou en aconseguir el que un cercava. No n'hi ha prou en satisfer els desitjos. Quan un ha aconseguit el que volia, descobreix que està de nou cercant ser feliç.

També és clar que la felicitat no es pot comprar. No se la pot adquirir a cap planta de cap gran magatzem, com tampoc l'alegria, l'amistat o la tendresa. Amb diners només podem comprar aparença de felicitat.

Per això, hi ha tantes persones tristes als nostres carrers. La felicitat ha estat substituïda pel plaer, la comoditat i el benestar. Però ningú sap com tornar-li a l'home de avui el goig, la llibertat, l'experiència de plenitud.

Nosaltres tenim les nostres «benaurances». Sonen així: Feliços els que tenen un bon compte corrent, els que es poden comprar l'últim model, els que sempre triomfen, a costa del que sigui, els que són aplaudits, els que gaudeixen de la vida sense escrúpols, els que es desentenen dels problemes ...

Jesús ha posat la nostra «felicitat» cap a baix. Ha donat un gir total a la nostra manera d'entendre la vida i ens ha descobert que estem corrent «en direcció contrària».

Hi ha un altre camí veritable per ser feliç, que a nosaltres ens sembla fals i increïble. La veritable felicitat és una cosa que un es la troba de pas, com a fruit d'un seguiment senzill i fidel a Jesús.

¿En què creure?

En les benaurances de Jesús o en els reclams de felicitat de la nostra societat?

Hem de triar entre aquests dos camins. O bé, tractar d'assegurar la nostra petita felicitat i patir el menys possible, sense estimar, sense tenir pietat de ningú, sense compartir ... O bé, estimar ... cercar la justícia, estar a prop del que pateix i acceptar el patiment que sigui necessari, creient en una felicitat més profunda.

Un es fa creient quan descobreix pràcticament que l'home és més feliç quan estima, fins i tot patint, que quan no estima i per tant no pateix per això.

És una equivocació pensar que el cristià està cridat a viure amoïnant-se més que els altres, de manera més infeliç que els altres. Ser cristià, per contra, és cercar la veritable felicitat pel camí assenyalat per Jesús. Una felicitat que comença aquí, tot i que arriba a la seva plenitud en la trobada final amb Déu.

CREO EN LAS PERSONAS   Power-Point