Es posà dret d'una revolada i se'n va anar cap a Jesús...
Tenir vida no vol dir necessàriament viure. Per viure cal estimar la vida, alliberar-se dia a dia de l'apatia, no enfonsar-se en el sense sentit, no deixar-se arrossegar per forces negatives i destructores.
Els homes som éssers inacabats, cridats a renovar-nos i créixer constantment. Per això, la nostra vida comença a fer-se malbé en el moment en què ens aturem pensant que tot ha acabat per a nosaltres. Fa uns anys, el filòsof Roger Garaudy escrivia que el més terrible que li pot passar a un home és «sentir-se acabat».
La civilització moderna ens aclapara avui amb tota mena de receptes i tècniques per viure millor, estar sempre en forma i aconseguir un benestar més segur. Però tots sabem per experiència que la vida no és una cosa que ens ve des de fora. Cada un hem de descobrir-la i alimentar-la en el més profund de nosaltres mateixos.
Potser, el primer és cuidar en nosaltres el desig de viure. És una equivocació pensar que tot s'ha acabat i és inútil seguir lluitant. Per a cada un de nosaltres, la vida només acaba en el moment en què vam decidir deixar de viure.
Una altra equivocació és replegar-se sobre un mateix i tancar-se en els propis problemes. Només viu intensament el que sap interessar-se per la vida dels altres. Qui es parapeta darrere del seu egoisme i roman indiferent davant tot el que no siguin les seves coses, corre el risc de matar la vida. L'amor renova a les persones, l'egoisme les seca.
És també important «viure fins el fons», no quedar-nos en l'escorça, reafirmar nostres conviccions més profundes. Hi ha moments en que, per sentir-nos de nou vius, és necessari desvetllar nostra fe en Déu, descobrir de nou nostra ànima, recuperar l'oració.
L'evangelista Marc, en relatar la curació de Bartimeu, el descriu amb tres trets que caracteritzen bé al «home acabat». Bartimeu és un home «cec» a què li falta llum i orientació. Està «assegut», incapaç ja de donar més passos. Es troba «a la vora de el camí», desencaminat, sense una trajectòria en la vida.
El relat ens dirà que dins d'aquest home hi ha encara una fe que el fa reaccionar. Bartimeu percep que Crist no està lluny i llavors demana a crits la seva ajuda. Escolta la seva crida, es posa a les seves mans i li invoca confiat «Senyor que hi vegi».
A ningú se li pot convèncer des de fora perquè hi pugui creure. Per descobrir la veritat de la religió, cada un ha de experimentar que Crist fa bé i que la fe ajuda a viure d'una manera més joiosa, més intensa i més jove. Feliços els qui creuen, no perquè un dia van ser batejats, sinó perquè han descobert per experiència que la fe fa viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada