dimarts, 2 de febrer de 2021

A LA PORTA DE CASA

 


A LA PORTA DE CASA NOSTRA

A la sinagoga de Cafar-naüm Jesús ha alliberat al matí a un home posseït per un esperit maligne. Ara se'ns diu que surt de la «sinagoga» i marxa a «la casa» de Simó i Andreu. La indicació és important, ja que a l'evangeli de Marc el que passa en aquesta casa té una ensenyança per a les comunitats cristianes.

Jesús passa de la sinagoga, lloc oficial de la religió jueva, a la casa, lloc on se viu la vida quotidiana al costat dels éssers més estimats. En aquesta casa es gestarà la nova família de Jesús. En les comunitats cristianes hem de saber que no són lloc religiós on se viu de la Llei, sinó llar on s'aprèn a viure de manera nova en torn a Jesús.

En entrar a casa, els deixebles li parlen de la sogra de Simó. No pot sortir a acollir-los ja que está postrada al llit amb febre. Jesús no necessita més. Trencarà el dissabte per segon cop el mateix día. Per a ell, l'important és la vida sana de les persones, no les observances religioses. El relat descriu amb detall los gestos de Jesús amb la dona malalta.

«Es va acostar». És el primer que fa sempre: acostar-se als que pateixen, mirar de prop son rostre compartir el seu sofriment.

«La va agafar de la mà»: toca la malalta no tem les regles de puresa que ho prohibeixen; vol que la dona senti la seva força curadora.

«La va aixecar», la posà de peu, li tornà la dignitat.

Així està sempre Jesús enmig dels seus: com una mà estesa que ens aixeca, com un amic proper que ens infon vida. Jesús sols sap servir, no ser servit. Per això la dona curada per ell es posa a «servir» a tots. El que ha après de Jesús. Els seus seguidors han de viure acollint-se i cuidant-se uns a altres.

Però seria un error pensar que la comunitat cristiana és una família que només pensa en els seus propis membres i viu d'esquena al patiment dels altres. El relat diu que, aqueix mateix dia, «a sol post», quan ha acabat el dissabte, li porten a Jesús tots els malalts i posseïts per algun mal.

Els seguidors de Jesús hem de gravar bé aquesta escena. En venir la fosca, tota la població, amb els seus malalts, «s'amuntega a la porta». Els ulls i les esperances dels que sofreixen cerquen la porta de la casa on és Jesús. La Església només atreu de veres quan la gent que pateix pot descobrir a Jesús curant la vida i alleujant el sofriment. A la porta de nostres comunitats hi ha molta gent que pateix. No l'oblidem.


Cap comentari:

Publica un comentari