dijous, 18 de febrer de 2021

ENTRE PROVES I CONFLICTES

 



ENTRE CONFLICTES I TEMPTACIONS

Abans de començar a narrar l'activitat profètica de Jesús, Marc ens diu que l' Esperit l'impulsà cap al desert. Hi va passar quaranta dies, i hi fou temptat por Satanàs; vivía entre feristeles i els àngels el servien. Aquestes breus línies són un resumen de les temptacions o proves bàsiques viscudes per Jesús fin a la seva execució a la creu.

Jesús no ha conegut una vida fàcil ni tranquil·la. Ha viscut impulsat pel Esperit, però ha sentit en pròpia carn les forces del mal. L'entrega apassionada al projecte de Déu l'ha portat a viure una existència esquinçada per conflictes i tensions. De ell hem d'aprendre els seus seguidors a viure en temps de prova.

«El  Esperit empeny a Jesús cap al desert»

No el mena a una vida còmoda. El porta per camins de proves, riscos i temptacions. Cercar el regne de Déu i la seva justícia, anunciar a Déu sens falsejar, treballar per un món més humà és sempre arriscat. Ho fou per a Jesús i ho serà pels seus seguidors.

«Passà en el desert quaranta dies»

El desert serà l'escenari pel qual transcorrerà la vida de Jesús. Aquest lloc inhòspit i gens acollidor és símbol de proves i dificultats. El millor lloc per aprendre a viure de l'essencial, però també el més perillós per a qui queda abandonat a les pròpies forces.

«Temptat per Satanàs»

Satanàs significa l'adversari, la força hostil a Déu i als que treballen pel seu regne. En la temptació es descobreix què hi ha en nosaltres de veritat o de mentida, de llum o tenebres, de fidelitat a Déu o complicitat con la injustícia.

Durant la seva vida, Jesús es mantindrà vigilant per a descobrir a «Satanàs» en les circumstàncies más inesperades. Un día rebutjarà a Pere amb aquestes paraules:Vés-te'n d'aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes. ». Els temps de prova els hem de viure, com ell, atents al que ens pot desviar de Déu.

«Vivia entre feristeles i els àngels el servien»

Les feres feristeles, els éssers més violents de la terra, evoquen els perills que amenaçaran a Jesús. Els àngels, els éssers més bons de la creació, suggereixen la proximitat de Déu, que del beneeix, cuida i sosté. Així viurà Jesús: defensant-se de Antipes, a qui anomena «guineu», i cerca en l'oració de la nit la força del Pare.

Hem de viure aquests temps difícils amb els ulls fixos en Jesús. És el Esperit de Déu el que ens empeny cap al desert. D'aquesta crisi sortirà un dia una Església més humana i més fidel al seu Senyor.



Cap comentari:

Publica un comentari