dimarts, 2 de febrer de 2021

PREGAR

 


RETIRAR-SE A PREGAR

I allí es posà a pregar

Enmig de la intensa activitat de profeta itinerant, Jesús sempre cuidà la seva comunicació amb Déu en el silenci i soledat. Els evangelis han conservat el record de un costum seu que causà profunda impressió: Jesús solia retirar-se a la nit a pregar.

L'episodi que narra Marc ens ajuda a conèixer el que significava l'oració per a Jesús. El dia abans havia esta una jornada dura. Jesús «havia curat molts malalts». L'èxit havia estat gros. Cafar-Naüm estava commocionat: «Tota la població s'havia aplegat» en torn a Jesús. Tothom parlava d'ell.

Aquella mateixa nit, de “matinada”, entre las tres i les sis del matí, Jesús s'aixeca i, sense avisar als seus deixebles, es retira al descampat. «Allí es posà a pregar». Necessita estar a soles amb el seu Pare. No vol deixar-se atordir per l'èxit. Sols cerca la voluntat del Pare: conèixer bé el camí que ha de recórrer.

Sorpresos per la seva absència, Simó i els seus companys van a cercar-lo. No dubten a interrompre el seu diàleg amb Déu. Només volen retenir-lo: «Tothom us cerca». Però Jesús no se deixa programar des de fora. Sols pensa en el projecte del seu Pare. Res ni ningú l'apartarà del seu camí.

No té cap interés en quedar-se a gaudir del seu èxit a Cafarnaüm. No cedirà davant l'entusiasme popular. Hi ha llogarets que encara no han escoltat la Bona Nova de Déu:«Anem a altres llocs...a predicar-hi també allí».

Un dels trets més positius en el cristianisme contemporani és veure com es despert la necessitat de cuidar més la comunicació amb Déu, el silenci i la meditació. Els cristians més lúcids i responsables volen menar la Església de avui a viure de manera més contemplativa.

És urgent. Els cristians ja no sabem estar a soles amb el Pare. Els teòlegs, predicadors i catequistes parlem molt de Déu, però parlem poc amb ell. El costum de Jesús s'ha oblidat fa molt de temps. A les parròquies se fan reunions de treball, però no sabem retirar-nos per a descansar en la presència de Déu i omplir-nos de la seva pau.

Cada cop som menys per a fer més coses. Nostre risc és caure en l'activisme, el desgast i el buit interior. Tanmateix, el nostre problema no és tenir molts problemes, sinó tenir la força espiritual necessària per a enfrontar-nos a ells.

Cap comentari:

Publica un comentari