NO TINGUEU POR...

 

POR

Aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo.

Probablement és la por el que més paralitza els cristians en el seguiment fidel a Jesucrist. En la Església actual hi ha pecat i debilitat però hi ha, sobre tot, por a córrer riscos; hem començat el tercer mil·lenni sense audàcia per a renovar creatius la vivència de la fe cristiana. No és difícil senyalar algunes pors.

Hi ha por a allò nou com si «conservar el passat» garantís la fidelitat a el Evangeli. És cert que el concili Vaticà II va afirmar de manera rotunda que en la Església ha de haver-hi «una constant reforma» ja que «com a institució humana la necessita permanentment». Tanmateix, és cert també que el que mou ara a la Església és més un instint de conservació.

Hi ha por a assumir les tensions i conflictes que porta cercar la fidelitat a el Evangeli. Callem quan tindríem que parlar; ens inhibim quan tindríem que intervenir. Es prohibeix el debat de qüestions importants per evitar plantejaments que poden inquietar; es promou l'adhesió que no porta problemes a la jerarquia.

Hi ha por a la investigació teològica. Por a revisar ritus litúrgics que no afavoreixen la celebració viva de la fe. Por a parlar dels «drets humans» dins la Església. Por a reconèixer un lloc a la dona més d'acord con l' esperit de Crist.

Hi ha por a posar la misericòrdia part damunt tot, oblidant que la Església no ha rebut el «ministeri del judici i condemna», sinó el «servei de la reconciliació» (2 Cor 5, 18). Por a acollir els pecadors com feia Jesús. Difícilment se dirà de la Església que és «amiga de pecadors», com es deia del Mestre.

Segons el relat evangèlic, els deixebles prosternats i «plens de por» van sentir una veu: «Aquest és el meu Fill estimat...escolteu-lo». Dóna por escoltar a Jesús. És el mateix Jesús qui s'acosta,els toca i diu: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Sols el contacte viu amb Crist ens podria alliberar de la por.