dimecres, 10 de febrer del 2021

DÉU ACULL...

 





DÉU ACULL ALS «IMPURS»

De manera inesperada, un leprós «s'acosta a Jesús». Segons la llei, no pot entrar en contacte amb ningú. És un «impur» i ha de viure aïllat. Tampoc pot entrar al temple. ¿Com va acollir Déu en sa presència un ser tan repugnant? El seu destí és viure exclòs. Així ho estableix la llei.

Malgrat tot, aquest leprós desesperat gosa desafiar totes les normes. Sap que no obra bé. Per això s'agenolla. No s'arrisca a parlar amb Jesús de front. Des de terra, suplica: Si vols, em pots purificar». Sap que Jesús el pot curar, però ¿voldrà purificar-lo?, ¿gosarà treure'l de l'exclusió a la qual està somès en nom de Déu ?

Sorprèn l'emoció que li produeix a Jesús la proximidat del leprós. No s'horroritza ni es fa enrere. Ante la situación de aquel pobre hombre, «es commou fins a les entranyes». La tendresa el desborda. ¿Com no voldrà purificar-lo ell, que sols viu mogut per la compassió de Déu cap als seus fills i filles més indefensos i menyspreats?

Sense dubtar-ho, «estén la mà» cap a aquell home i «toca» la pell menyspreada pels purs. Sap que està prohibit per la llei i que, amb aqueix gest,reafirma la transgressió iniciada pel leprós. Sols el mou la compassió: «Ho vull, queda pur».

Això és el que vol el Déu encarnat en Jesús: purificar el món d'exclusions que van contra la compassió de Pare. No es Déu qui exclou, sinó les nostres lleis i institucions. No és Déu qui margina, sinó nosaltres. Des d'ara, cal tenir clar que no s'ha d'excloure ningú en nom de Jesús.

Seguir-lo a ell significa no horroritzar-nos davant cap impur ni impura. No retirar a cap «exclòs» la nostra acollida. Per a Jesús, el primer és la persona que pateix, no la norma. Posar per davant la norma és la manera de perdre la sensibilitat de Jesús davant els menyspreats i rebutjats. La millor manera de vivir sense compassió.

A pocs indrets és més reconèixible l' Esperit de Jesús que en aquestes persones que ofereixen suport i amistat gratuïta a prostitutes indefenses, que acompanyen a psicòtics oblidats per tots, que defensen a homosexuals que no poden viure dignament la seva condició...Ells ens recorden que en el cor de Déu hi caben tots.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada