Fou endut al cel ...
El cel no es pot descriure però el podem pregustar. No el podem assolir amb la nostra ment però és impossible no desitjar-lo. Si parlem del cel no és per a satisfer nostra curiositat sinó per revifar nostra alegria i nostra atracció per Déu. Si el recordem és per a no oblidar l'anhel últim que portem en el cor.
Anar al cel no és arribar a un lloc sinó entrar per a sempre en el Misteri de l'amor de Déu. Per fi, Déu ja no será algú ocult i inaccessible. Encara que ens sembli increïble, podrem conèixer, tocar, assaborir i gaudir del seu ésser més íntim, de la seva veritat més profunda, de la seva bondat i bellesa infinites. Déu ens enamorarà per a sempre.
Però aquesta comunió amb Déu no será una experiència individual i solitària de cada un amb son Déu. Ningú va al Pare si no és per mitjà de Crist. “Perquè en ell resideix corporalment tota la plenitud de la divinitat » (Col 2, 9). Només coneixent i gaudint del misteri amagat en aquest home únic i incomparable, penetrarem en el misteri insondable de Déu. Crist serà nostre «cel». Veient-lo a ell «veurem» a Déu.
Però no serà Crist l'únic mediador de nostra felicitat eterna. Encesos per l'amor de Déu, tots i cada un de nosaltres ens convertirem a nostra manera en «cel» per als altres. Des de nostra limitació i finitud, tocarem el Misteri infinit de Déu assaborint-lo en les seves criatures. Gaudirem de son amor gustant-lo en l'amor humà. El goig de Déu se'ns regalarà encarnat en el plaer humà.
El teòleg L. Boros suggereix aquesta experiència indescriptible: «Sentirem el calor, experimentarem l'esplendor, la vitalitat, la riquesa desbordant de la persona que avui estimem, amb la qual gaudim i per qui agraïm a Déu. Tot el seu ésser, la fondària de la seva ànima, la grandesa del seu cor, la creativitat, l'amplària, l'excitació de la seva reacció amorosa ens seran regalats».
Quina plenitud assolirà en Déu la tendresa, la comunió i el goig de l'amor i l'amistat que hem conegut aquí. Amb quina intensitat ens estimarem llavors els que estimem ja tant a la terra. Poques experiències ens permeten pregustar millor el destí últim al que som atrets per Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada