PENTECOSTA

 

Diumenge de Pentecosta (B)

EVANGELI

Com el Pare m'ha enviat, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 19-23

Jesús s'apareix als deixebles 19 Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: --Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22 Llavors va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu l'Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. Paraula de Déu.

RENOVEU-NOS PER DINS

Poc a poc aprenem a viure sense interioritat. Ja no necessitem estar en contacte amb el millor que hi ha dins nosaltres. Ens basta viure entretinguts. Ens acontentem amb funcionar sense ànima i alimentar-nos només de benestar. No volem exposar-nos a cercar la veritat. Vine, Esperit Sant, i allibereu-nos del buit interior.

Hem après a viure sense arrels i sense metes. Ens basta deixar-nos programar des de fora. Ens movem i agitem sense parar, però no sabem què volem ni on anem. Cada cop estem més informats, però ens sentim més perduts que mai.

Vine, Esperit Sant, i allibera'ns de la desorientació.

Amb prou feines ens interessen ja les grans qüestions de l'existència. No ens preocupa quedar-nos sense llum per enfrontar-nos a la vida. Hem tornat més escèptics, però també més fràgils i insegurs. Volem ser intel·ligents i lúcids.Però no trobem assossec ni pau.

Vine, Esperit Sant, i allibera'ns de la foscor i la confusió interior

Volem viure més, viure millor, viure més temps, però ¿viure què? Volem sentir-nos bé, sentir-nos millor, però ¿sentir què? Cerquem gaudir intensament de la vida, treure-li el màxim suc, però no ens acontentem solament en passar-ho bé: fem el que ens ve de gust. Tot just hi ha prohibicions i terrenys vedats. ¿Per què volem diferent ?

Vine, Esperit Sant, i ensenya'ns a viure.

Volem ser lliures i independents, i ens trobem cada cop més tot sols. Necessitem viure i ens tanquem en nostre petit món de vegades tan avorrit. Necessitem sentir-nos estimats i no sabem crear contactes vius i amistosos. Al sexe li diem "amor", i al plaer "felicitat", però ¿qui assaciarà nostra set?

Vine, Esperit Sant, i ensenya'ns a estimar.

En nostra vida ja no hi ha lloc per Déu. La seva presència ha quedat reprimida o atrofiada dins nosaltres. Plens de sorolls per dins, ja no podem escoltar la seva veu. Bolcats en mil desitjos i sensacions, no encertem a percebre la seva proximitat. Sabem parlar amb tothom menys amb ell. Hem après de viure d'esquena al Misteri.

Vine, Esperit Sant, i ensenya'ns a creure.

Creients i no creients, així peregrinem sovint por la vida. En la festa del Esperit Sant, a tots ens diu Jesús el que un dia va dir als seus deixebles, exhalant sobre ells el seu alè: "Rebeu el Esperit Sant". Aquest Esperit que sosté nostres pobres vides i anima nostra dèbil fe pot penetrar en nosaltres i revifar nostra existència per camins que sols ell coneix.

INVOCACIÓ A L' ESPERIT

Va alenar damunt d'ells i els digué:

Vine Esperit Sant.

Desperta nostra fe dèbil, petita i vacil·lant. Ensenya'ns a viure confiant en l'amor insondable de Déu nostre Pare a tots els seus fills i filles, estén dins o fora de la teva Església. Si s'apaga aquesta fe en nostres cors, aviat morirà també en nostres comunitats i esglésies.

Vine Esperit Sant.

Fes que Jesús ocupi el centre de la Església. Que res ni ningú el suplanti i faci fosc. No visquis en nosaltres sense atreure'ns cap al seu Evangeli i convertir-nos al seu seguiment. Que no fugim de la seva Paraula, ni ens desviem del seu mandat de l'amor. Que no es perdi en el món la seva memòria.

Vine Esperit Sant.

Obre les nostres oïdes per escoltar les teves crides, que ens arriben des dels interrogants, sofriments, conflictes... dels homes i dones de nostres dies. Fes-nos viure oberts al teu poder per engendrar la fe nova que necessita aquesta societat nova. Que, en la teva Església, visquem més atents al que neix que al que mor, amb el cor sostingut per l'esperança i no minat per la nostàlgia.

Vine Esperit Sant.

Purifica el cor de la teva Església. Posa veritat entre nosaltres. Ensenya'ns a reconèixer nuestros pecats i limitacions. Recorda'ns que som com tots: fràgils, mediocres i pecadors. Allibera'ns de nostra arrogància i falsa seguretat. Fes que aprenguem a caminar entre els homes amb més veritat i humilitat.

Vine Esperit Sant.

Ensenya'ns a mirar de manera nova la vida, el món i, sobre tot, a les persones. Que aprenguem a mirar com Jesús mirava als que sofreixen, els que ploren, els que cauen, els que viuen sols i oblidats. Si canvia nostra mirada, canviarà també el cor i el rostre de la teva Església. Els deixebles de Jesús irradiarem proximitat, comprensió i solidaritat cap els més necessitats. Ens semblarem més a nostre Mestre i Senyor.

Vine Esperit Sant.

Fes de nosaltres una Església de portes obertes, cor compassiu i esperança contagiosa. Que res ni ningú ens distregui o desvií del projecte de Jesús: fer un món més just i digne, més amable i joiós, obrint camins al regne de Déu.

FANG ANIMAT PER EL ESPERIT

Va alenar damunt de ells i els digué:

Joan ha cuidat molt l'escena en la qual Jesús va confiar als seus deixebles la seva missió. Vol deixar clar què és l'essencial. Jesús està en el centre omplint a tots de pau i alegria. Però als deixebles els espera una missió. Jesús no els ha convocat per a gaudir de ell, sinó per fer-lo present en el món.

Jesús els «envia». No els diu en concret a qui han d'anar, què han de fer o com han d'actuar: «Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres ». La seva tasca és la mateixa de Jesús. No en tenen d'altra: la que Jesús ha rebut del Pare. Tenen que ser en el món el que ha estat ell.

Ja han vist a qui s'ha apropat, com ha tractat els més desvalguts, com ha portat endavant el seu projecte d'humanitzar la vida, com ha sembrat gestos d'alliberació i de perdó. Les ferides de les seves mans i el seu costat els recorden la seva entrega total. Jesús els envia ara perquè «reprodueixin» la seva presència entre la gent.

Però sap que els seus deixebles són fràgils. Més d'una vegada ha quedat sorprès de la seva «fe petita». Necessiten el seu propi Esperit per complir la seva missió. Per això, es disposa a fer amb ells un gest molt especial. No els imposa les mans ni els beneeix, com feia amb els malalts i els petits: «Va alenar damunt d'ells i els digué: --Rebeu el Esperit Sant.».

El gest de Jesús té una força que no sempre sabem captar. Segons la tradició bíblica, Déu va modelar a Adam  amb «fang»; després va bufar sobre ell el seu «alè de vida»; i aquell fang es convertí en un «vivent». Això és l'ésser humà: un poc de fang, animat per el Esperit de Déu. I això serà sempre la Església: fang animat pel Esperit de Jesús.

Creients fràgils i de fe petita: cristians de fang, teòlegs de fang, sacerdots i bisbes de fang, comunitats de fang... Sols el Esperit de Jesús ens converteix en Església viva. Les zones on el seu Esperit no es acollit, romanen «mortes». Ens fan mal a tots, ja que ens impedeixen actualitzar la presència viva de Jesús. Molts no poden captar en nosaltres la pau, l'alegria i la vida renovada per Crist. No hem de batejar només amb aigua, sinó infondre el Esperit de Jesús. No sols parlar d'amor, sinó estimar les persones com ell.

DECISIU ÉS OBRIR EL COR

Segons la tradició bíblica, el major pecat d'una persona és viure amb un «cor tancat» i endurit, un «cor de pedra» i no de carn: un cor obstinat i tort , un cor poc net. Qui viu «tancat», no pot acollir el Esperit de Déu; no pot deixar-se guiar per el Esperit de Jesús.

Quan nostre cor està «tancat», nostres ulls no veuen, nostres orelles no senten. Vivim separats de la vida, desconnectats. El món i les persones estan «aquí fora» i jo estic «aquí dins». Una frontera invisible ens separa del 'Esperit de Déu que l'anima tot; és impossible sentir la vida com la sentía Jesús. Sols quan nostre cor s'obre, comencem a captar-ho tot a la llum de Déu.

Quan nostre cor està «tancat», vivim bolcats sobre nosaltres mateixos, insensibles a l'admiració i l'acció de gràcies. Déu ens sembla un problema i no el Misteri que l'omple tot. Sols quan nostre cor s'obre, comencem a intuir a aquest Déu «en qui vivim, ens movem i existim». Sols llavors comencem a invocar-lo com «Pare», amb el mateix Esperit de Jesús.

Quan nostre cor està «tancat», en nostra vida no hi ha compassió. No sabem sentir el sofriment dels altres. Vivim indiferents als abusos i injustícies que destrueixen la felicitat de tanta gent. Sols quan nostre cor s'obre, comencem a intuir amb quina tendresa i compassió mira Déu a les persones. Llavors escoltem la principal crida de Jesús:«Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare»

Pau de Tars formulà de manera atractiva una convicció que es vivia entre els primers cristians:«el Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors ». ¿Ho podem experimentar també avui? Decisiu és obrir nostre cor. Per això, nostra primera invocació al Esperit ha de ser aquesta: «Dóna'ns un cor nou, un cor de carn, sensible i compassiu, un cor transformat per Jesús».

L' ESPERIT DE JESÚS

Rebeu el Esperit Sant.

Entre els cristians es parla de «espiritualitat» amb accents molt diferents. Als preveres se'ls demana viure una espiritualitat sacerdotal, als casats una espiritualitat matrimonial. Segons diferents tradicions, els religiosos s'esforcen per viure la pròpia espiritualitat benedictina, franciscana o carmelitana. Però, ¿quins són els trets d'una espiritualitat primera bàsica d'un seguidor de Jesús?

El primer, segurament, és captar a Jesús com algú viu i pròxim. Sentir son Esperit sostenint i animant nostra vida, captar en aqueixa experiència la proximitat absoluta de Déu i fer d'aqueixa proximitat quelcom central en nostra manera de viure la fe.

Segon, captar a Jesús com alliberador. No és una manera de parlar. És una experiència essencial. Sentir a Jesús com algú que ens allibera en el més pregon del cor. Algú que ens dóna força interior per a canviar, i ens diu una vegada i una altra: «La teva fe t'està salvant».

Captar a Jesús com algú que nos fa bé. És un autèntic regal encontrar-se amb ell. No és el mateix fer el recorregut de la vida amb Jesús o sense ell. Amb Jesús, la vida és una càrrega exigent però lleugera a la vegada. Aquesta és, tal volta, l'experiència més genuïna del 'Esperit de Jesús en nosaltres.

Captar a Jesús com algú que ens ensenya a viure en una direcció nova. És fonamental. Aprendre a organitzar la pròpia vida, no al voltant i a favor d'un mateix, del propi grup o la pròpia Església, sinó en favor dels que sofreixen lluny o a prop de nosaltres. El més decisiu no és la pròpia santedat, sinó una vida més digna per a tots. Jesús en deia «regne de Déu».

Del Esperit de Jesús neixen en nosaltres algunes actituds bàsiques: una sensibilitat especial cap als que sofreixen, una recerca pràctica de justícia en les coses grans i en les petites, una voluntat sincera de pau per a tots, una capacitat cada cop major de fer el bé gratis, una esperança última per a totes les coses bones que avui ens resulten inabastables.

Acollir l' Esperit Sant és viure amb l'alegria i el dinamisme de Jesús.

ACOLLIR LA VIDA

Rebeu l' Esperit Sant.

Parlar del «Esperit Sant» és parlar del que podem experimentar de Déu en nosaltres. El «Esperit» és Déu actuant en nostra vida: la força, la llum, l'alè, la pau, el consol, el foc que podem experimentar en nosaltres i del qual l'origen últim està en Déu, font de tota vida.

Aquesta acció de Déu en nosaltres es dóna quasi sempre de forma amagada, silenciosa i callada; el creient sols intueix una presència quasi imperceptible. A voltes, tanmateix, ens envaeix la certesa, l'alegria desbordant i la confiança total: Déu existeix, ens estima, tot és possible, fins i tot la vida eterna.

El signe més clar de l'acció del Esperit és la vida. Déu està allà on la vida es despert i creix, on es comunica i expandeix. El Esperit Sant sempre «infon la vida»: dilata el cor, ressuscita el que està mort en nosaltres, desperta el que dorm, posa en moviment el que havia quedat bloquejat. De Déu sempre rebem «nova energia per a la vida» (J. Moltmann).

Aquesta acció re-creadora de Déu no se redueix solament a “experiències íntimes de l'ànima». Penetra en tots els estrats de la persona. Desperta nostres sentits, vivifica el cos i revifa la capacitat d'estimar. Per dir-ho breument, el Esperit mena la persona a viure-ho tot de forma diferent: des d'una veritat més profunda, des d'una confiança més gran, des d'un amor més desinteressat. 

Per a bastants, l'experiència fonamental és l'amor de Déu i ho diuen amb una frase tan senzilla com «Déu m'estima». Aqueixa experiència els torna la seva dignitat indestructible, els dóna força per aixecar-se de la humiliació o el desànim, els ajuda a trobar-se amb el millor de ells mateixos.

Altres no pronuncien la paraula «Déu» però experimenten una «confiança fonamental» que els fa estimar la vida malgrat tot, enfrontar-se als problemes amb ànim, cercar sempre el bo per a tots. Ningú viu privat del Esperit de Déu. En tots està Ell atraient nostre ésser vers la vida. Acollim al «Esperit Sant» quan acollim la vida. Aquest és un dels missatges més bàsics de la festa cristiana de Pentecostes.