FESTA DEL SANT CRIST

 DEL  SERMÓ  DEL 2021

Manacor, ni els ciris vermells que també cremen davant la imatge senyalant la presència del santíssim sagrament. Durant aquesta pandèmia, no hagués fet falta fer estadístiques per saber com pujava o baixava la incidència a Manacor. Quan la malaltia era més present, augmentaven les visites de persones no habituals i de generacions més joves.

El St. Crist segueix essent un instrument de pastoral importantíssim, dins el nostre poble de Manacor. No podem deixar de tenir-lo en compte així. No el podem folkloritzar ni instrumentalitzar.

El St. Crist ha estat una figura central en la vida dels darrers 300 anys del nostre poble. Això ha duit a generar gran quantitat de patrimoni material (gonelles, corones, cenyidors, canelobres, sepulcre ....) i patrimoni immaterial (ball dels cossiers, processó del divendres sant ....). Tot això és important i s’ha de mantenir i potenciar perquè dona relleu i presència a la Sagrada Figura. La dona a conèixer i la fa present. Endemés ajuda a que el nostre poble descristianitzat no la vegi com una cosa estranya, sinó com una cosa seva i part de les seves arrels. Però l’Església hem de vetlar perquè aquest aspecte no sigui el que tengui la iniciativa i sigui un complement, important, sí, de la funció per la que va venir: ser un instrument per acostar Déu al poble, a la gent.

Per la mentalitat actual, fins i tot per la mentalitat d’un cristià format, la veneració d’una imatge no pot ser element central de la seva vivència. Per alguns, fins i tot pot ser signe d’ignorància, superstició o d’idolatria. Però no podem oblidar que Jesús mai va estar tancat als manco formats en la fe, tot lo contrari, va renyar moltes vegades als seus perquè allunyaven els petits i no sabien veure que havien de ser instruments precisament per lo contrari: per acostar-lo als petits.

Els que acompanyaven Jesús a Jericó impedien que Zaqueu, baix d’estatura, s’acostàs a Jesús. Els apòstols feien callar el cec de Jericó que cridava auxili a Jesús des de la vorera del camí. Jesús va estar content quan aquella dona que patia pèrdues de sang va tocar la borla del seu mantell i rebé la curació.

Pensem que la majoria de la nostra gent jove té una formació cristiana pràcticament nul.la. No diré que sigui un fenomen massiu. Però és freqüent, pràcticament diari, que persones joves entrin anònimament i, amb total llibertat, a la seva manera, encomanin coses de la seva vida a Déu. Hem de pensar que molta gent no sap cap oració. De vegades, encendre un ciri, o tocar la sagrada figura, és la única manera que tenen de dirigir-se a Déu.

El St. Crist, amb l’Església oberta com espai de silenci i recolliment, és un servei, potser el que a més gent arriba, que la comunitat cristiana més formada hem de oferir i cuidar.

Però avui, reunits aquí en gran comunitat, encomanam el nostre poble sencer a Déu i li donam gràcies perquè ens ha regalat la Sagrada Figura del St. Crist com a penyora del seu amor totalment personalitzat i individualitzat al poble de Manacor.