L'ESTIL DE JESÚS

 

A   L'ESTIL DE JESÚS

Jesús s'acomiada dels seus deixebles. Els ha estimat apassionadament. Els ha estimat amb el mateix amor amb el Pare l'ha estimat. Ara els ha de deixar. Coneix el seu egoisme. No saben estimar-se. Els veu discutir entre ells per obtenir els primers llocs. ¿Què serà de ells ?

Les paraules de Jesús adquireixen un to solemne. Han de quedar ben gravades en tots: "Això us mano: que us estimeu els uns als altres ". Jesús no vol que el seu estil d'estimar es perdi entre els seus. Si un dia ho obliden, ningú els podrà reconèixer com a deixebles seus.

De Jesús restà un record inesborrable. Les primeres generacions resumien així sa vida: "Va passar per tot arreu fent el bé". Era bo trobar-se amb ell. Cercava sempre el bé de les persones. Ajudava a viure. La seva vida va ser una Bona Nova. Es podia descobrir en ell la proximitat bona de Déu.

Jesús té un estil d'estimar inconfusible.. És molt sensible al sofriment de la gent. No pot passar de llarg davant de qui està patint. En entrar un dia en el petit llogaret de Naín, se troba amb un enterrament: una vídua es dirigeix a donar terra al seu fill únic.A Jesús li surt des de dins el seu amor cap a aquella desconeguda: "Dona, no ploris". Qui estima com Jesús, viu alleujant el sofriment i assecant llàgrimes.

Els evangelis recorden en diverses ocasions com Jesús captaba amb la seva mirada el sofriment de la gent. Els mirava i es commovia: els veia patint, o abatuts o com ovelles sense pastor. Ràpidament, es posava a curar els més malalts o a alimentar-los amb les seves paraules. Qui estima com Jesús, aprèn a mirar els rostres de les persones amb compassió.

És admirable la disponibilitat de Jesús per fer el bé. No pensa en ell mateix. Està atent a qualsevol crida, disposat sempre a fer el que pot. A un captaire cec que li demana compassió mentre va de camí, l'acull amb aquestes paraules: "¿Què vols que faci per tu ?". Amb aqueixa actitud va per la vida qui estima com Jesús.

Jesús sap estar al costat dels més desvalguts. No fa falta que ho demanin. Fa el que pot per curar les seves malalties, alliberar les consciències o contagiar confiança en Déu. Però no pot resoldre tots els problemes d'aquella gent.

Aleshores es dedica a fer gestos de bondat: abraça als nins del carrer: no vol que ningú es senti orfe; beneeix els malalts: no vol que es sentin oblidats per Déu; acaricia la pell dels leprosos: no vol que es vegin exclosos. Així són els gestos de qui estima com Jesús.

NO DESVIAR-NOS DE L 'AMOR

Manteniu-vos en el meu amor.

L'evangelista Joan posa en boca de Jesús un llarg discurs de comiat en el qual se recullen amb una intensitat especial alguns trets fonamentals que han de recordar els seus deixebles al llarg dels temps, per a ser fidels a la seva persona i al seu projecte. També en nostres dies.

«Manteniu-vos en el meu amor».