LA TRINITAT

 

La Santíssima Trinitat (B)

EVANGELI

Batejats en el nom del Pare i del Fill i del sperit Sant.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 28, 16-20

Jesús ressuscitat envia els seus deixebles

16 Els onze deixebles se n'anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat.17 En veure'l, el van adorar; abans, però, havien dubtat. 18 Jesús s'acostà i els va dir:

--He rebut plena autoritat al cel i a la terra.19Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant 20 i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.

Paraula de Déu.

EL MILLOR AMIC

En el nucli de la fe cristiana en un Déu trinitari hi ha una afirmació essencial. Déu no és un ésser tenebrós i impenetrable, tancat egoísta en si mateix. Déu és Amor i sols Amor. Els cristians creiem que en el Misteri últim de la realitat, donant sentit i consistència a tot, no hi ha sinó Amor. Jesús no ha escrit cap tractat sobre Déu. En cap moment el trobem exposant als camperols de Galilea cap doctrina sobre ell. Per a Jesús, Déu no és un concepte, una bella teoria, una definició sublim. Déu és el millor Amic del ésser humà.

Els investigadors no dubten d'una dada que recullen els evangelis. La gent que sentia a Jesús parlar de Déu i el veia actuar en el seu nom, experimentava a Déu com a Bona Nova. El que Jesús diu de Déu els resulta quelcom nou i bo. L'experiència que comunica i contagia els sembla la millor notícia que poden escoltar de Déu ¿Per què?

Potser el primer que capten és que Déu és de tots , no sols dels que se senten dignes per a presentar-se davant ell en el Temple. Ell no està lligat a cap lloc sagrat. No pertany a una religió. No és propietat dels piadosos que peregrinen a Jerusalem. Segons Jesús, “fa sortir el sol sobre bons i dolents”. Déu no exclou no discrimina ningú. Jesús convida a tots a confiar en ell:

"Quan pregueu,..Vosaltres, pregueu així : ¡Pare!".

Amb Jesús descobreixen que Déu no és només dels que s'acosten a ell carregats de mèrits. Abans que a ells, escolta als que li demanen compassió perquè se senten pecadors sense remei. Segons Jesús, Déu cerca sempre els que viuen perduts. Per això se sent tan amic de pecadors. Per això els diu que ell "ha vingut a cercar i salvar el que estava perdut".

Se n'adonen també de que Déu no és sols dels savis i entesos. Jesús dóna gràcies al Pare perquè li plau revelar als petits coses que les resten amagades als il·lustrats . Déu té menys problemes per entendre's amb el poble senzill que amb els doctes que creuen saber-ho tot.

Però va ser la vida de Jesús, dedicat en nom de Déu a alleujar el sofriment dels malalts, alliberar els posseïts per esperits malignes, rescatar els leprosos de lla marginació, oferir el perdó a pecadors i prostitutes..., el que va convèncer que,... que Jesús exerimentava a Déu com el millor Amic del ésser humà, que sols cerca nostre bé i s'oposa al que ens fa mal, Els seguidors de Jesús mai dubtaren que el Déu encarnat i revelat en Jesús és Amor i sols Amor vers tot..

L'ESSENCIAL DEL CREDO

… en el nom del Pare i del Fill i de l' Esperit Sant...

Durant segles, els teòlegs han elaborat estudis profunds sobre la Trinitat. Tanmateix, molts cristians no assoleixen captar el que hi pot haver-hi en llur vida d'aqueixes admirables doctrines. Sembla, avui que necessitem sentir parlar de Déu amb paraules humils i senzilles que ens toquin el cor, cofós i desanimat i reconfortin nostra fe vacil·lant. Necessitem, potser, recuperar l'essencial del nostre “credo” per aprendre a viure'l amb nova alegria..

«Crec en Déu Pare, creador del cel i de la terra».

No estem sols davant nostres problemes i conflictes. Déu és nostre “Pare” estimat. Així ho diem nosaltres. Ell és l'origen i la meta de nostra vida. Ens ha creat a tots sols per amor i ens espera a tots amb cor de Pare al final de nostra peregrinació per aquest món.

El seu nom és avui oblidat i negat per molts. Els nostres fills se van allunyant d'ell, i els creients no sabem contagiar nostra fe, però Déu ens mira a tots amb amor. ara que visquem plens de dubtes, no hem de perdre la fe en un Déu Creador i Pare, ja que hauríem perdut la nostra darrera esperança.

«Crec en Jesucrist, únic Fill seu, Senyor nostre».

És el gran regal que Déu ha fet al món. Ell ens ha contat com és el Pare. Per a nosaltres, Jesús mai serà un home més. Mirant-lo a ell, veiem el Pare: en els seus gestos captem la seva tendresa i comprensió. En ell podem sentir a Déu humà, proper, amic.

Aquest Jesús, el Fill estimat de Déu, ens ha animat a construir una vida més fraterna i feliç per a tots. És el que més vol el Pare. Ens ha indicat, endemés, el camí a seguir: « Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. ». Si oblidem a Jesús, ¿qui ocupará el seu buit?, ¿qui ens podrà oferir la seva llum i esperança ?

«Crec en l'Esperit Sant, Senyor i donador de vida ».

Aquest misteri de Déu no és llunyà. Està present en el fons de cada un de nosaltres. El podem captar com Esperit que anima nostres vides, com Amor que mena cap als que sofreixen. Aquest Esperit és el millor que hi ha dins nosaltres.

SOLS AMOR

… en el nom del Pare i del Fill i de l 'Esperit Sant.

¿És necessari creure en la Trinitat, ¿se pot ?, ¿serveix per res. ?, ¿no és una construcció intel·lectual innecessària?, ¿canvia en res nostra fe en Déu i nostra vida cristiana si no creiem en el Déu trinitari ? Fa dos segles Kant escrivia aquestes paraules: «Des del punt de vista pràctic, la doctrina de la Trinitat és perfectament inútil».

Res més lluny de la realitat. La fe en la Trinitat canvia no solament nostra manera de mirar Déu sinó també nostra manera d'entendre la vida. Confessar la Trinitat de Déu és creure que Déu és un misteri de comunió i amor. Déu no és un ésser fred, tancat i impenetrable, immòbil i indiferent. Déu és un focus d'amor insondable. La intimitat misteriosa és sols amor i comunicació.

Conseqüència: en el pregon de la de la realitat, donant sentit i existència a tot, no hi ha sinó Amor. Tot existent ve del Amor.  

El Pare és Amor originari, la font de tot amor. Ell comença l'amor: «Sols ell comença a estimar sense motius, és més, és ell qui des de sempre ha començat a estimar » (E. Jüngel). El Pare estima des de sempre i per a sempre, sense ser obligat ni motivat des de fora. És el «etern Amant». És i seguirà estimant sempre. Mai retirarà el seu amor i fidelitat.De ell sols brolla amor.

Consecuencia: creat a la seva imatge, estem fets per a estimar. Només estimant encertarem a viure plenament.

El ser del Fill consisteix en rebre l'amor del Pare. Ell és el «Estimat eternament» abans de la creació del món. El Fill és el Amor que acull, la resposta eterna a l'amor del Pare. El misteri de Déu consisteix doncs en donar i rebre amor. En Déu, deixar-se estimar no és menys que estimar ¡Rebre és també diví.

Conseqüència: creats a imatge de Déu, estem fets no sols per estimar sinó per ser estimat.

El Esperit Sant és la comunió del Pare i del Fill. Ell és el Amor etern entre el Pare amant i el Fill amat, el que revela que l'amor diví no és tancament o possessió gelosa del Pare ni acaparament egoista del Fill. L'amor vertader és sempre obertura, do, comunicació, vers les criatures. «...perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.» (Rom 5, 5).

Conseqüència: creats a imatge d'aquest Déu, estem fets per estimar-nos

mútuament sense acaparar i sense tancar-nos en amors ficticis i egoistes.

MINIATURA DE DÉU

Durant segles de cristianisme, teòlegs han escrit estudis profunds sobre la Trinitat, tractant de pensar conceptual el misteri de Déu. Tanmateix, diuen que, per saber de Déu, l'important no és «discórrer» molt, sinó «saber» del amor.

La raó és senzilla. La teologia cristiana diu, en definitiva, que Déu és Amor. No és una realitat freda i impersonal, un ésser trist, solitari i narcisista. No imaginar-lo com a poder impenetrable, tancat en ell mateix. En so  En son ésser més íntim, Déu és amor, vida compartida, amistat joiosa, diàleg , entrega mútua,, abraçada, comunió de persones.

Cosa gran és que nosaltres estem fets a imatge d'aquest Déu. L'ésser humà és una espècie de «miniatura» de Déu. És fàcil intuir-lo. Sempre que sentim necessitat d'estimar i ser estimats, sempre que sabem acollir i busquem ser acollits, quan gaudim i compartim una amistat que ens fa créixer, quan sabem donar i rebre vida, assaborim el «amor trinitari» de Déu. Aquest amor que brolla en nosaltres prové de el.

Per això, el millor camí per a apropar-nos al misteri de Déu no són els llibres que parlen de ell, sinó les experiències amoroses que se'ns regalen en la vida. Quan dos joves se besen, quan dos enamorats s'entreguen mútuament, quan dos esposos fan brollar del seu amor una nova vida, estant vivint experiències que, fins i tot quan són maldestres i imperfectes, apunten vers Déu.

Qui no sap res de donar i rebre amor, qui no sap compartir ni dialogar, qui només s'escolta a ell, qui es tanca a tota amistat, qui cerca el seu propi interés, qui només sap guanyar diners, competir i triomfar, ¿què pot saber de Déu?

L'amor trinitari de Déu no és un amor excloent, un «amor egoista» entre tres.És amor que es difon i regala a totes les criatures. Per això, qui viu des de Déu,aprèn a estimar als que no el poden correspondre, sap donar sense rebre, potser fins i tot “enamorar-se” dels més pobres i petits, pot entregar la seva vida a construir un món més amable i digne de Déu.

LA FESTA DE DÉU