NEGAR A DÉU

 

ATEISME DEL COR

Rebeu el Esperit Sant.

Potser no són molts els que, entre nosaltres, neguen a Déu teòricament fins a les últimes conseqüències. Sens dubte, són més els que prescindeixen de Déu, són ateus pràctics i viuen com si Déu no els afectés per res.

Aquest «ateisme del cor» com diu H. Mühlen, està més estès del que pensem. Homes i dones que potser alguna vegada pronuncien fórmules rutinàries, però que no obren mai son cor a Déu. Persones que ja no «escolten» ningú en son interior.

Quants que es diuen cristians, se defensen davant Déu amb oracions recitades de memòria, però s'avergonyirien de parlar amb ell espontanis i de cor.

Per altra banda, ¿qui troba avui un «racó» per al silenci, la meditació, el recolliment i la pau interior? ¿Qui té temps per a pregar enmig de les presses, l'agitació, el nerviosisme o el perpetu cansament?

La lluita per la vida, la competència despietada, la pressió continua, porta a molts a l'asfixia i l'ofec espiritual. Aquesta societat on l'infart ha arribat a ser el símbol de tot un mode de viure, corre el risc de perdre l'ànima i la vida interior.

I, tanmateix, el Esperit de Déu no està absent d'aquesta societat, encara que el reprimim, l'encimbellem o no le prestem atención. Ell treballa silenciosament els homes en el més profund d'aqueix cor massa «ateu”

Aquell gran teòleg i millor creient que fou K. Rahner ens ofereix algunes pistes per a reconèixer la seva presència misteriosa però real.

«Quan el viure diari, amarg, decebedor i anihilador es viu perseverant fins al final, amb una força l'origen de la qual no podem abarcar ni dominar.

Quan un corre el risc de pregar enmig de les tenebres silencioses sabent que sempre som escoltats, encara que no percebem una resposta que se pot raonar o disputar...

Quan un accepta i porta lliurament una responsabilitat sense tenir clares perspectives d'èxit i utilitat...

Quan s'experimenta la desesperació i misteriosament se sent consol fácil...

Quan se dóna una esperança total que preval sobre les esperances particulars i amb sa suavitat i silenciosa promesa abarca tots els creixements i totes les caigudes...

Aleshores el Esperit de Déu treballa. Allà està Déu. Allà és Pentecostes».