dimarts, 24 de setembre del 2019

A PROP




ACOSTAR-SE
Un pobre que es deia Llàtzer.
El pobre Llàtzer és allà mateix, morint-se de fam “vora la porta”, però el ric evita tot contacte i segueix vivint “esplèndidament” alié al seu sofriment. No travessa aqueixa “porta” que l'aproparia al captaire. Al final descobreix horroritzat que hi ha entre ells un “fossa immensa”. Aquesta paràbola és la critica més implacable de Jesús a la indiferència devant el sofriment dels altres.
Al costat nostre hi ha cada cop més immigrants. No són “personatges” d'una paràbola. Són homes de carn o ossos. Estan aquí amb ses angoixes, necessitats i esperances. Serveixen a nostres cases, caminen pels nostres carrers. ¿Aprenem a acollir-los o seguim vivint nostre petit benestar, indiferents al sofriment dels que ens són estranys ? Aqueixa indiferència sols es dissol fent passes cap a ells.
Tal volta, podem començar per aprofitar qualsevol ocasió per a tractar amn algun d'ells de manera amistosa i disentida, i conèixer de prop el seu món de problemes i aspiracions. Descobrir que tots som fills i filles de la mateixa Terra i del mateix Déu.
Elemental és no ironitzar sobre les costums i riure-se'n de les seves creences. Pertanyen al més profund de l'ésser. Molts d'ells tenen un sentit de la vida, de la solidaritat, la festa o l'acollida que enriquiria nostra cultura.
Cal evitar el llenguatge discriminatori per a no menysprear cap color, raça, creença o cultura. Humanitza convèncer-se vitalment de la riquesa de la diversitat. És el moment d'aprendre a viure en el món com el “llogaret global” o la “casa comú” de tots.
Tenen defectes ja que són com nosaltres. Cal exigir que respectin nostre món, però abans hem de reconèixer els seus drets a la legalitat, el treball, la vivenda o la re-agrupació familiar. I lluitar per rompre aqueix “abisme” que separa avui els pobles rics dels pobres.
Vindran més estrangers entre nosaltres. És una ocasió per aprendre a ser més tolerants, més justs i més humans.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada