ACOSTAR-SE
Un
pobre que es deia Llàtzer.
El
pobre Llàtzer és allà mateix, morint-se de fam “vora
la porta”,
però el ric evita tot contacte i segueix vivint
“esplèndidament”
alié al seu sofriment. No travessa aqueixa “porta”
que l'aproparia al captaire. Al final descobreix horroritzat
que hi ha entre ells un “fossa
immensa”.
Aquesta paràbola és la critica més implacable de Jesús
a la indiferència devant el sofriment dels altres.
Al
costat nostre hi ha cada cop més immigrants. No són
“personatges”
d'una paràbola. Són homes de carn o ossos. Estan aquí
amb ses angoixes, necessitats i esperances. Serveixen a
nostres cases, caminen pels nostres carrers. ¿Aprenem a
acollir-los o seguim vivint nostre petit benestar,
indiferents al sofriment dels que ens són estranys ?
Aqueixa indiferència sols es dissol fent passes cap a ells.
Tal
volta, podem començar per aprofitar qualsevol ocasió per
a tractar amn algun d'ells de manera amistosa i disentida,
i conèixer de prop el seu món de problemes i
aspiracions. Descobrir que tots som fills i filles de la
mateixa Terra i del mateix Déu.
Elemental
és no ironitzar sobre les costums i riure-se'n de les
seves creences. Pertanyen al més profund de l'ésser. Molts
d'ells tenen un sentit de la vida, de la solidaritat, la
festa o l'acollida que enriquiria nostra cultura.
Cal
evitar el llenguatge discriminatori per a no menysprear cap
color, raça, creença o cultura. Humanitza convèncer-se
vitalment de la riquesa de la diversitat. És el moment
d'aprendre a viure en el món com el “llogaret
global” o la “casa comú” de tots.
Tenen
defectes ja que són com nosaltres. Cal exigir que respectin
nostre món, però abans hem de reconèixer els seus drets
a la legalitat, el treball, la vivenda o la re-agrupació
familiar. I lluitar per rompre aqueix “abisme” que separa
avui els pobles rics dels pobres.
Vindran
més estrangers entre nosaltres. És una ocasió per
aprendre a ser més tolerants, més justs i més humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada