DINERS
La
societat que Jesús va conèixer era molt diferent a la
nostra. Només les famílies poderoses de Jerusalem i els
grans terratinents de Tiberíades podien acumular monedes
d'or i plata. Els camperols només podien fer-se amb
qualque moneda de bronze o coure, de poc valor. Molts
vivien sense diners, canviant-se productes de subsistència.
En
aqueixa societat, Jesús parla dels diners amb freqüència
sorprenent. Sense terres ni treball fix, la seva vida
itinerant de Profeta dedicat a la causa de Déu li permet
parlar amb tota llibertat. A banda, el seu amor als
pobres, la seva passió per la justícia de Déu l'urgeixen a
defensar sempre els més exclosos.
Parla
dels diners amb un llenguatge molt personal. Diu
espontàniament “diner injust” o “riqueses
injustes”. Sembla no conèixer “diners nets”.
La riquesa d'aquells poderosos és injusta perquè ha estat
amassada de manera injusta i perquè la gaudeixen sense
compartir-la amb els pobres i famolencs.
¿Què
poden fer els que posseeixen aquestes riqueses injustes?
Lluc ha conservat unes curioses paraules de Jesús. Malgrat
la frase pugui semblar obscura per concisió, el contingut
no ha de tombar en l'oblit: “Jo
us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa
perquè quan desaparegui trobeu qui us rebi eternament a
casa seva”.
Jesús
diu als rics: “Useu
vostra riquesa injusta en ajudar als pobres; guanyeu-vos
l'amistat compartint amb ells els vostres bens. Ells seran
els vostres amics i, quan a l'hora de la mort els
diners ja no serveixen per res, ells us acolliran a la
casa del Pare”.
Dit amb altres paraules:
“Guanyeu-vos amics amb les riqueses injustes”.
Les
seves paraules no foren ben acollides. Lluc ens diu que
“estaven
escoltant aquestes coses uns fariseus, que estimen les
riqueses, i es burlaven d'ell”.
No entenen el missatge de Jesús. No els interessa sentir
parlar de diners. A ells els preocupa conèixer i complir
fidelment la llei. La riquesa la consideren com a signe de
que Déu beneeix la seva vida.
Encara
que reforçada per una tradició bíblica, aquesta visió de
la riquesa com a signe de benedicció no és evangèlica.
Cal dir-ho ben alt perquè hi ha persones riques que de
manera espontània pensen que el seu èxit econòmic i
prosperitat és signe de que Déu beneeix la seva vida.
Un
seguidor de Jesús no pot fer qualsevol cosa amb els
diners; hi ha una manera de guanyar diners, de gastar-los
i de disfrutar-los que és injusta ja que oblida els més
pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada