MAI PERDUTS

NO ESTÀ TOT PERDUT

He trobat l'ovella que havia perdut.

Bo de fer és, en la vida, tenir la sensació d'estar perdut. Prest o tard, el desencant, el fracàs, la decepció poden entrar en el fons del cor. Quants homes i dones, joves o adults, es senten acabats, sense cap il·lusió. Perduts. Tot sols. ¡

Molts secretament se senten rosegats pel propi pecat. Amb la sensació d'haver comès moltes equivocacions i haver gastat les energies de la vida al servei d'ideals molt  roïns.

Diu Edit Piaf en son testament, que hi ha moments en els quals cal esser sincer amb un mateix i llavors “es pregunta si no s'ha viscut per res”.

Els creients no tindríem que oblidar mai que, per molt perduts que ens trobem, per molt fracassats que ens sentim, per molt culpables que ens vegem, “sempre hi ha sortida”. Quan ens trobem perduts, una cosa és segura: Dés ens cerca.

Aquesta és la bona nova de Jesús. Déu és qui cerca precisament els perduts. Com el pastor que corre darrera l'ovella perduda. Déu és el Déu dels perduts, dels fracassats, dels “acabats”, els que ja no troben sortida en la vida, els que “no tenen solució”

Encara que sembli paradoxal, precisament, quan ens veiem pobres i perduts és quan més a prop pot estar nostra salvació.

Pot ser el moment de trobar-nos amb aquest Déu que camina darrera els homes perduts. Tal volta necessitem més silenci. Només en el silenci podrem trobar-nos amb Déu, plorar nostra vida i renéixer de bell nou.

“Sense silenci ningú pot sentir l'ànima” (J. M. Ballarin). Vivim en una societat que no afavoreix el silenci. El renou, l'agitació, les presses ens atordeixen.

Però no estem perduts. Comencem a tenir set de silenci. Tal volta mai l'havíem apreciat tant, i disposats a cercar-lo.

Però un creient no cerca el silenci. Cerca Déu, aquest Déu “amic dels pecadors”, l'únic capaç d'encendre de nou nostra vida i recrear nostra existència.

Els homes necessitem ser perdonats. I no ens sentim salvats sinó quan ens sentim reconciliats en el més pregon del nostre esser.

F. Mauriac, descobrí el Déu del perdó: “Me sembla que el que jo he, si no comprès, sí al manco sentit, és que l'amor és infinitament lliure, i que és misericòrdia... Enfront el barem de pecats, enfront les tarifes fixades amb minuciositat farisaica, ressonaven dins mi les cinc paraules que, a l'evangeli, basten per escombrar totes les misèries i totes les vergonyes d'una pobre vida: Els teus pecats et són perdonats”.