AMOR SENSE LÍMITS

AMOR INCONDICIONAL

El seu pare el veié i es commogué.

La “Psicologia humanista” fa esforços extraordinaris per a ajudar a les persones a créixer i realitzar-se de manera més plena i creativa.

Psicòlegs com A.H. Maslow, C. Rogers, H.S. Sullivan, G. Alport.. marquen els camins que l'home o la dona han de recórrer si volen viure una vida més sana i feliç.

Els seus estudis, quasi tots, parlen d'una actitud bàsica perquè la persona camini cap a la seva realització: l'auto-acceptació.

Saber-se acceptar i estimar a un mateix amb valors i limitacions. Ser el millor amic d'un mateix.

Menysprear-nos o afligir-nos sense pietat no serveix de res. La guerra amb un mateix és font de divisió interna i malalta. Només el que s'estima a ell mateix pot créixer de manera segura i sana.

Per això convida a destruir en nosaltres els sentiments de culpa, allunyar “el fantasma de la culpabilitat”, guarir les ferides que ens han fet els nostres errors i males accions.

Tanmateix, la tasca no és fàcil. No basta  no  culpar-nos amb tècniques hàbils. L'home necessita sentir-se perdonat.

Els mateixos científics afirmen que per recobrar l'auto-estima, necessitem ser i sentir-nos estimats incondicionalment. Només quan una persona se sent estimada per ella mateixa i no pels seus èxits i triomfs, és capaç d'estimar-se com és i créixer de manera sana.

Els que ens diem cristians pot ser no valorem degudament “l'amor incondicional de Déu” i la força que conté per un desenvolupament vertader i humà de la persona.

Oblidem que Déu no ens estima perquè nostra vida és recta i santa, sinó perquè ens sent com els seus fills. No ens estima perquè som bons nosaltres sinó perquè Ell és bo.

Això, tal volta, pot semblar una diferència subtil i, tanmateix, canvia totalment l'actitud del creient i és quelcom essencial en l'experiència del vertader cristià.

La Paràbola del Pare que abraça el fill sense parar esment del pecat ni imposar cap condició, ens convida a creure més que mai, i sempre, que podem comptar amb el perdó incondicional de Déu.

Aquest perdó real de Déu ens allibera de records que ens humilien i de sentiments de culpa que ens deprimeixen. Aquest perdó ens fa créixer de manera sana malgrat els nostres errors i misèries.