dimecres, 30 d’octubre de 2019

ACOLLIR





ACOLLIR
Zaqueu... avui em quedaré a casa teva.
La Bona Nova de Déu no es pot comunicar de qualsevol manera. Jesús ho fa amb un estil inconfundible. L'escena de Jericó és un exemple. A la ciutat viu en Zaqueu, un home al qual tothom jutja sense mires: és un pecador.Per a Jesús és senzillament una persona que va "perduda”. Per això el cerca amb la mirada, el crida pel seu nom i li ofereix l'amistat personal: menjarà a ca-seva, l'escoltarà, podran dialogar. Acollit, respectat i comprès per Jesús, aquell home decideix re-orientar la seva vida.
L'actuació de Jesús és sorprenent. Ningú veia en ell el representant de la Llei, sinó el profeta compassiu que acollia a tots amb l'amor entranyable del mateix Déu. No semblava preocupar-se per la moral sinó pel sofriment concret de cada persona. No obsessionat per defensar la doctrina, sinó atent a qui encertava viure de manera sana.
No caminava per Galilea en actitud de conquista. No pressionava ni s'imposava. S'oferia, convidava, proposava un camí de vida sana. Sabia que la llavor pot caure en terreny aspre i el missatge ser rebutjat. No es sentia agraviat. Seguia sembrant amb la mateixa actitud de Déu que envia la pluja i fa sortir el sol per a tots els fills, bons i dolents.
En sectors de l'Església es viu amb nervis i crispacions la pèrdua del poder i espai social. Tanmateix, no és una desgràcia a lamentar, sinó una gràcia que ens pot re-conduir a l'Evangeli.
No podrem ser ja una Església poderosa, segura i autoritària, que pretén “en secret” imposar-se a tots. Serem una Església més senzilla, vulnerable i dèbil. No tindrem que defensar prestigi ni poder. Serem més humans i sintonitzarem millor amb els que sofreixen. Estarem en millors condicions per a comunicar l' Evangeli.
Cada cop serà més inútil endurir nostra predicació i intensificar nostres planys i condemnes. Tindrem d'aprendre de Jesús a conjugar tres verbs decisius: acollir, escoltar i acompanyar.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada