ACOLLIR
Zaqueu...
avui em quedaré a casa teva.
La
Bona Nova de Déu no es pot comunicar de qualsevol
manera. Jesús ho fa amb un estil inconfundible. L'escena
de Jericó és un exemple. A la ciutat viu en Zaqueu, un
home al qual tothom jutja sense mires: és un
pecador.Per a Jesús és senzillament una persona que va "perduda”. Per això el cerca amb la
mirada, el crida pel seu nom i li ofereix l'amistat
personal: menjarà a ca-seva, l'escoltarà, podran dialogar.
Acollit, respectat i comprès per Jesús, aquell home
decideix re-orientar la seva vida.
L'actuació
de Jesús és sorprenent. Ningú veia en ell el
representant de la Llei, sinó el profeta compassiu que
acollia a tots amb l'amor entranyable del mateix Déu. No
semblava preocupar-se per la moral sinó pel sofriment
concret de cada persona. No obsessionat per defensar la
doctrina, sinó atent a qui encertava viure de manera sana.
No
caminava per Galilea en actitud de conquista. No
pressionava ni s'imposava. S'oferia, convidava, proposava un
camí de vida sana. Sabia que la llavor pot caure en
terreny aspre i el missatge ser rebutjat. No es sentia
agraviat. Seguia sembrant amb la mateixa actitud de Déu
que envia la pluja i fa sortir el sol per a tots els
fills, bons i dolents.
En
sectors de l'Església es viu amb nervis i crispacions la
pèrdua del poder i espai social. Tanmateix, no és una
desgràcia a lamentar, sinó una gràcia que ens pot
re-conduir a l'Evangeli.
No
podrem ser ja una Església poderosa, segura i
autoritària, que pretén “en secret” imposar-se a
tots. Serem una Església més senzilla, vulnerable i dèbil.
No tindrem que defensar prestigi ni poder. Serem més
humans i sintonitzarem millor amb els que sofreixen.
Estarem en millors condicions per a comunicar l' Evangeli.
Cada
cop serà més inútil endurir nostra predicació i
intensificar nostres planys i condemnes. Tindrem d'aprendre de
Jesús a conjugar tres verbs decisius:
acollir, escoltar i acompanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada