dimecres, 16 d’octubre de 2019

FEU-ME JUSTÍCIA




EL CLAMOR DELS QUE SOFREIXEN
Feu-me justícia.
La paràbola de la viuda i el jutge sense escrúpols és un relat obert que suscita en els oients ressonàncies diferents. Segons Lluc, és una crida a pregar sense desanimar-se, però és també una invitació a confiar que Déu farà justícia als que li clamen. ¿Quina ressonància pot tenir avui aquest relat dramàtic que ens recorda tantes víctimes abandonades injustament ?
En la tradició bíblica la viuda és símbol de la persona que viu tota sola i desemparada. Aquesta dona no té marit ni fills que la defensin. No compta amb recolzaments ni recomanacions. Només té adversaris que abusen i un jutge sense religió ni consciència, al qual no l'importa el sofriment de ningú.
El que demana la dona no és un capritx. Solament reclama justícia. Aquesta és la seva protesta repetida amb fermesa davant el jutge: “Feu-me justícia”. La seva petició és la de tots els oprimits injustament. Un crit que està en la línia del que diu Jesús: “Cerqueu el regne de Déu i la seva justícia”.
Cert que Déu té la darrera paraula i farà justícia als que criden nit i dia. Aquesta és l'esperança que ha encès en nosaltres Crist, ressuscitat pel Pare d'una mort injusta. Però, mentre arriba aquesta hora, el clam dels que viuen cridant sense que ningú escolti el seu crit, està aquí.
Per una gran majoria de la humanitat la vida és una nit de mai no acabar. Les religions prediquen salvació. El cristianisme proclama la victòria de l' Amor de Déu encarnat en Jesús crucificat. Mentre, milions d' éssers humans només experimenten la duresa dels seus germans i el silenci de Déu. I, sovint, som els mateixos creients els que amaguem el seu rostre de Pare tapant-lo amb nostre egoisme religiós.
¿ Per què nostra comunicació amb Déu no ens fa escoltar el clamor dels que sofreixen injustament i ens criden de mil formes: “Feu-nos justícia”? Si, al pregar, ens trobem de veritat amb Déu, ¿ com no som capaços d'escoltar amb més força les exigències de justícia que arriben fins al seu cor de Pare?
La paràbola ens interpel·la a tots els creients. ¿ Seguirem alimentant les nostres devocions privades oblidant als que viuen sofrint ? ¿ Continuarem pregant a Déu per a posar-lo al servei dels nostres interessos, sense que ens importin les injustícies que hi ha en el món ? ¿ I si pregar fos oblidar-nos de nosaltres mateixos i cercar amb Déu un món més just per a tots ?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada