EL
CLAMOR DELS QUE SOFREIXEN
Feu-me
justícia.
La
paràbola de la viuda i el jutge sense escrúpols és un
relat obert que suscita en els oients ressonàncies
diferents. Segons Lluc, és una crida a pregar sense
desanimar-se, però és també una invitació a confiar que
Déu farà justícia als que li clamen. ¿Quina ressonància
pot tenir avui aquest relat dramàtic que ens recorda
tantes víctimes abandonades injustament ?
En
la tradició bíblica la viuda és símbol de la persona
que viu tota sola i desemparada. Aquesta dona no té marit
ni fills que la defensin. No compta amb recolzaments ni
recomanacions. Només té adversaris que abusen i un jutge
sense religió ni consciència, al qual no l'importa el
sofriment de ningú.
El
que demana la dona no és un capritx. Solament reclama
justícia. Aquesta és la seva protesta repetida amb fermesa
davant el jutge: “Feu-me justícia”. La
seva petició és la de tots els oprimits injustament. Un
crit que està en la línia del que diu Jesús:
“Cerqueu el regne de Déu i la seva justícia”.
Cert
que Déu té la darrera paraula i farà justícia als que
criden nit i dia. Aquesta és l'esperança que ha encès
en nosaltres Crist, ressuscitat pel Pare d'una mort injusta.
Però, mentre arriba aquesta hora, el clam dels que viuen
cridant sense que ningú escolti el seu crit, està aquí.
Per
una gran majoria de la humanitat la vida és una nit
de mai no acabar. Les religions prediquen salvació. El
cristianisme proclama la victòria de l' Amor de Déu encarnat
en Jesús crucificat. Mentre, milions d' éssers humans només
experimenten la duresa dels seus germans i el silenci de
Déu. I, sovint, som els mateixos creients els que amaguem
el seu rostre de Pare tapant-lo amb nostre egoisme
religiós.
¿
Per què nostra comunicació amb Déu no ens fa escoltar el
clamor dels que sofreixen injustament i ens criden de mil
formes: “Feu-nos justícia”? Si, al pregar,
ens trobem de veritat amb Déu, ¿ com no som capaços
d'escoltar amb més força les exigències de justícia que
arriben fins al seu cor de Pare?
La
paràbola ens interpel·la a tots els creients. ¿ Seguirem
alimentant les nostres devocions privades oblidant als que
viuen sofrint ? ¿ Continuarem pregant a Déu per a posar-lo
al servei dels nostres interessos, sense que ens importin
les injustícies que hi ha en el món ? ¿ I si pregar
fos oblidar-nos de nosaltres mateixos i cercar amb Déu un
món més just per a tots ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada