AGRAÏTS

SABER AGRAIR

Es prosternà als peus de Jesús,...i donava gràcies.

Sovint, en moments de crisi i de canvis socio-culturals, els homes recalquem el negatiu i nefast, i oblidem allò positiu i bo que també hi ha en la història dels pobles.

Quan una societat viu una transformació profunda del model cultural anterior i una substitució ràpida per un model diferent es dóna un fenomen que entre nosaltres és bo de detectar.

A banda, les noves generacions no creuen en el passat. El canvi provoca una revisió de totes les institucions socials, educatives i religioses, i un replantejament de les idees, estructures i models de vida antics. Els valors del passat sofreixen un enderrocament espectacular. Sembla que els pares i padrins no hagin fet res constructiu i vàlid.

Però, al mateix temps, molts adults sofreixen i s'angoixen davant el present, perquè estan convençuts de que “el seu temps” fou millor. Per a ells res és positiu i bo en el moment actual.

Així, per raons diverses, cream una societat d'homes descontents i amargats, obsessionats sempre pel negatiu i incapaços de valorar, agrair i disfrutar el bo, gran i positiu que hi ha en nostres vides.

Aquesta societat necessita escoltar la crida de Jesús a l'agraïment. Els homes i dones d' avui necessitem recordar que l'home no pot esser humà sense esser agraït. No té altra possibilitat d'afirmar-se com home sinó sap acollir amb agraïment tot el que rep de la vida.

I la raó és senzilla. L'home no pot donar-se res a ell mateix si no és a partir del que rep dels altres. No ens donem la vida, ni la intel·ligència, ni les forces, ni la salut, ni el viure de cada dia. L'home només és capaç d'aprendre a parlar, desenvolupar-se, treballar, relacionar-se i construir la pròpia personalitat a partir del que rep dels altres.

Per això, l'home està cridat a ser agraït. I no ha descobert encara el vertader “fons” i la font del seu viure, quan es tanca en una postura d'ingratitud i desagraïment.

És bo deturar-se a reconèixer tot el bo que rebem en la vida, i ser agraïts amb el passat i el present. Saber agrair els esforços i treballs de les generacions passades, i les inquietuds i lluites de les presents. Agrair la història que del darrera ens sosté i ens impel·leix cap al futur millor. Agrair la naturalesa, els esdeveniments que teixeixen nostra vida, les persones que ens acompanyen, ens estimen i ens volen més humans.