dimecres, 23 d’octubre del 2019

LA PREGÀRIA


PREGARIA - CAT



RECOBRAR L'ORACIÓ
O Déu, sigueu-me propici que som pecador.
¿Què pot fer una persona que ha viscut de pràctiques religioses i vol ara comunicar-se amb Déu de manera més viva, sense limitar-se a «resar ses oracions»? ¿Qué pot fer qui porta temps allunyat de tot, però comença a sentir inquietud per Déu? ¿És possible recobrar l'oració?
El primer pas és el desig d'encontrar-se amb Déu. Un desig dèbil i tal volta imprecís. O un desig poderós i fort. Poc importa. Si la persona sent aquest desig en son interior, ja està pregant. Millor dit, l' Esperit de Déu està orant en ella. En el fons, orar no és més que posar atenció a aquest desig de Déu que hi ha en nosaltres. A voltes, pot semblar que la fe d'una persona està morta per sempre. No és així. En qualsevol moment se pot desvetllar.
En segon lloc, és important buscar la comunicació amb Déu dirigint-nos a Ell directament. Al principi ens podem sentir un poc estranys ja que mai ho hem fet, o hem perdut costum. No importa. Ch. de Foucauld deia que orar és «parlar amb Déu estimant-lo». Difícil és dir-ho millor.
En tercer lloc, hi ha que recordar que l'oració sincera s'alimenta de la vida, dels esdeveniments que ens passen, de  les experiències que vivim. No se resa de la mateixa forma quan un està trist i abatut, quan es viu a gust i amb pau, quan necessita sentir-se perdonat o quan está deprimit i fart de tot.
Els salms són un exemple viu de cóm orar des dels diferents estats d'ànim: 12 Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renéixer en mi un esperit ferm.13 No em llancis fora de la teva presència,no em prenguis el teu esperit sant.14 Torna'm el goig de la teva salvació, que em sostingui un esperit magnànim.15 Ensenyaré els teus camins als pecadorsi tornaran a tu els qui t'han abandonat.16 No em demanis compte de la sang que he vessat, Déu meu, Déu que em salves, i aclamaré la teva bondat. 17 Obre'm els llavis, Senyor, i proclamaré la teva lloança. 18 Les víctimes no et satisfan; si t'oferia un holocaust, no me'l voldries. 19 La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, tu, Déu meu, no el menysprees. (SALM  50)



PREGÀRIA -CAT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada