APRENDRE
A PREGAR
Com
havien de pregar.
S'ha
dit que
“el problema pastoral més urgent de nostre
temps
és com ensenyar a pregar al nostre poble”
(T.
Dicken).
És cert que si el cor no s'obre a Déu, cap pedagogia
ens podrà ensenyar a pregar, però també és veritat que
el creient necessita una orientació que li ajudi a
caminar a l'encontre amb Déu. Tanmateix, moltes persones que
desitgen aprendre a pregar no saben on fer-ho.
A
les parròquies es treballa molt en els diversos camps
de l'acció pastoral, però, en general, és poc i
insuficient el que es fa per a ensenyar als creients a
pregar. Inclús, els mateixos que col·laboren en aquest
treball pastoral ho fan, a voltes, privats de vertader
aliment per a la vida interior.
Així,
desbordats per l'activitat i agafats en la roda dels
compromisos, reunions i tasques diverses, risquen de
convertir-se en funcionaris més que testimonis d'una fe
viva.
Cert
és que les persones més inquietes van a monestirs,
comunitats religioses i llocs de pregària per a cercar
l'encontre amb Déu, però molta gent senzilla no pot fer
aqueixes passes i es troba poc assistida per a aprendre a
pregar de manera profunda.
Ens
manquen també, avui a occident, mestres de pregària que
acompanyin espiritualment les persones en tempteigs, moments
obscurs o entusiasmes falsos.
Però
surten entre nosaltres grups de pregària, “tallers
d'oració” i corrents d'espiritualitat que poden ser
vertaderes escoles de pregària.
Grups
que creen clima d'oració, desvetllen el desig de Déu,
ensenyen a fer silenci per a escoltar sa Paraula, ofereixen
suggerències per a créixer en capacitat d'interior,
estimulen i sostenen la pregària personal de cadascun.
Les
parròquies haurien d'acollir-los i promoure'ls amb vertader
interés, evitant abusos i desviacions, sempre possibles en
aquest tipus d'experiències.
Escoltem
les paraules d'un mestre espiritual de nostre temps: «Estoy
convencido de que si, después de veinte siglos, al inmenso esfuerzo
de predicación, enseñanza y catequesis, se añadiera un esfuerzo no
menos intenso de iniciación a la oración interior, el rostro del
mundo sería diferente.»
En
les comunitats cristianas hem de seguir més de prop l'exemple de
Jesús que, segons l'evangelista Lluc, se dedicava a «explicar
als deixebles cóm tenien que orar sempre sense desanimar-se».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada