dimecres, 16 d’octubre del 2019

PREGAR





APRENDRE A PREGAR
Com havien de pregar.
S'ha dit que “el problema pastoral més urgent de nostre temps és com ensenyar a pregar al nostre poble” (T. Dicken). És cert que si el cor no s'obre a Déu, cap pedagogia ens podrà ensenyar a pregar, però també és veritat que el creient necessita una orientació que li ajudi a caminar a l'encontre amb Déu. Tanmateix, moltes persones que desitgen aprendre a pregar no saben on fer-ho.
A les parròquies es treballa molt en els diversos camps de l'acció pastoral, però, en general, és poc i insuficient el que es fa per a ensenyar als creients a pregar. Inclús, els mateixos que col·laboren en aquest treball pastoral ho fan, a voltes, privats de vertader aliment per a la vida interior.
Així, desbordats per l'activitat i agafats en la roda dels compromisos, reunions i tasques diverses, risquen de convertir-se en funcionaris més que testimonis d'una fe viva.
Cert és que les persones més inquietes van a monestirs, comunitats religioses i llocs de pregària per a cercar l'encontre amb Déu, però molta gent senzilla no pot fer aqueixes passes i es troba poc assistida per a aprendre a pregar de manera profunda.
Ens manquen també, avui a occident, mestres de pregària que acompanyin espiritualment les persones en tempteigs, moments obscurs o entusiasmes falsos.
Però surten entre nosaltres grups de pregària, “tallers d'oració” i corrents d'espiritualitat que poden ser vertaderes escoles de pregària.
Grups que creen clima d'oració, desvetllen el desig de Déu, ensenyen a fer silenci per a escoltar sa Paraula, ofereixen suggerències per a créixer en capacitat d'interior, estimulen i sostenen la pregària personal de cadascun.
Les parròquies haurien d'acollir-los i promoure'ls amb vertader interés, evitant abusos i desviacions, sempre possibles en aquest tipus d'experiències.
Escoltem les paraules d'un mestre espiritual de nostre temps: «Estoy convencido de que si, después de veinte siglos, al inmenso esfuerzo de predicación, enseñanza y catequesis, se añadiera un esfuerzo no menos intenso de iniciación a la oración interior, el rostro del mundo sería diferente.»
En les comunitats cristianas hem de seguir més de prop l'exemple de Jesús que, segons l'evangelista Lluc, se dedicava a «explicar als deixebles cóm tenien que orar sempre sense desanimar-se».




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada