dimecres, 23 de setembre de 2020

EL PERILL DE "LA RELIGIÓ"

 



EL PERILL DE LA RELIGIÓ

Jesús porta uns dies a Jerusalem i als voltants del temple. No troba pels carrers l'acollida amistosa dels pobles de Galilea. Els dirigents religiosos que es creuen en el camí cerquen desautoritzar-lo davant la gent senzilla de la capital. No descansaran fins a enviar-lo a la creu.

Jesús no perd la pau. Amb paciència incansable segueix cridant-los a la conversió. Els conta una anècdota senzilla quan els veu: la conversació d'un pare que demana als seus dos fills que vagin a treballar a la vinya de la família.

El primer rebutja el pare amb una negativa contundent: «No vull». No li dóna cap explicació. Senzillament no li dóna la gana. Tanmateix, més tard reflexiona, se n'adona de que ha rebutjat son pare i, penedit, va a la vinya.

El segon atén amablement la petició del pare: «Hi vaig, senyor». Sembla disposat a complir els seus desitjos, però aviat se oblida del que ha dit. No hi torna a pensar en son pare. Tot queda en bones paraules. No va a la vinya.

Per si no han entès son missatge, Jesús es dirigeix a «els grans sacerdots i als ancians del poble», els aplica de manera directa i provocativa la paràbola: « -Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu». Vol que reconeguin sa resistència a entrar en el projecte del Pare.

Ells són els "professionals" de la religió: els que han dit un gran "sí" al Déu del temple, els especialistes del culte, els guardians de la llei. No senten necessitat de convertir-se. Per això, quan ha vingut el profeta Joan a preparar els camins a Déu, li han dit "no"; quan ha arribat Jesús convidant-los a entrar en son regne, segueixen dient "no".

Per contra, els publicans i les prostitutes són els "professionals del pecat": els que han dit un gran "no" al Déu de la religió; els que s'han col·locat fora de la llei i del culte sant. Tanmateix, son cor s'ha mantingut obert a la conversió. Quan ha vingut Joan han cregut en ell; en venir Jesús l'han acollit.

La religió no sempre mena a fer la voluntat del Pare. Ens podem sentir segurs en el compliment de nostres deures religiosos i avesar-nos a pensar que nosaltres no necessitem convertir-nos ni canviar. Són els allunyats de la religió els que han de fer-ho. Per això és perillós substituir l'escolta del Evangeli per la pietat religiosa. Ho va dir Jesús: "No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel"


Cap comentari:

Publica un comentari