AJUDAR-NOS A SER MILLORS
Tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta...
Cansats per la experiència diària, broten a vegades en nosaltres preguntes inquietants i ombrívoles. ¿Podem ser els homes millors? ¿Podem canviar nostra vida de manera decisiva? ¿Transformar nostres actituds equivocades i adoptar un comportament nou ?
Sovint, el que veiem, el que escoltem, el que respirem al voltant nostre, no ens ajuda a ser millors, no eleva nostre esperit ni ens anima a ser més humans.
Per altra banda, hem perdut capacitat per a endinsar-nos en nostra pròpia consciència, descobrir nostre pecat i renovar nostra existència No volem interrogar-nos a nosaltres mateixos. El tradicional examen de consciència» que ens ajudava a fer llum en nostra existència, ha quedat arraconat com a ridícul i sense utilitat. No volem inquietar nostra tranquil·litat.
Preferim seguir aquí, «sense interioritat», sense obrir-nos a cap crida, sense despertar cap responsabilitat. Indiferents a tot el que interpel·li nostra vida, obstinats en assegurar nostra petita felicitat pels camins egoistes de sempre.
¿Com desvetllar en nosaltres la cridada al canvi? ¿Com espolsar-nos la mandra? ¿Com recuperar el desig de la bondat, la generositat o la noblesa? ¿Com experimentar de bell nou la necessitat de viure en la veritat ?
Els creients tindríem que escoltar avui més que mai la cridada de Jesús a corregir-nos i ajudar-nos uns als altres
a ser millors.
Jesús ens convida a actuar amb paciència i sense precipitació, i acostar-nos de manera personal i amistosa a qui actua equivocat. «Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si t'escolta, t'hauràs guanyat el germà».
Quin bé ens pot fer a tots aqueixa crítica amistosa i lleial, aqueixa observació oportuna, aqueix suport sincer en el moment que anem desorientats.
Tot home és capaç de sortir del pecat i tornar a la raó i a la bondat. Però necessita trobar-se amb algú que l'estimi de veres, el convidi a interrogar-se i li encomani desitjos de veritat i generositat.
Potser el que més canvia a moltes persones no són les grans idees ni els pensaments bells, sinó haver-se trobat en la vida amb algú que ha sabut apropar-se amistosament i els ha ajudat a renovar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada