LA VIDA, EL PRIMER

 

Primer de tot, la vida

S'ha dit que les religions han estat origen del millor i del pitjor que s'ha viscut a la història. Potser és així.... Cert és que les religions han comès i cometen greus agressions contra la vida, la llibertat i la dignitat de les persones.

Per això és tan important tenir en compte que, per a Jesús, el primer no és la religió sinó la vida. Decisiu és veure si la religió dóna vida o produeix mort, si potencia la llibertat i dignitat de les persones o si mena a la mediocritat i l'avorriment. Aqueixa és la disjuntiva: ¿per a què es la religió? ¿per a donar vida o per a donar mort ?

Els exegetes senyalen tres trets bàsics en l'actuació de Jesús, que permeten captar el nucli de la seva religió.

En la curació de malalts se revela el seu interès per una vida sana, alliberada del sofriment i del mal. En la expulsió de dimonis se desvetlla la seva lluita per una vida rescatada de la humiliació, la indignitat i l'esclavitud. En el perdó als pecadors se manifesta sa obstinació per alliberar de la culpabilitat, la desconfiança i la por a Déu.

Per a Jesús, Déu és «Amic de la vida». La seva actuació i son missatge ho deixen clar: La religió ha de servir per a potenciar la vida i la dignitat de les persones, no per a adormir-les o empetitir-les. Qualsevol altra forma d'entendre i viure la religió queda lluny del projecte salvador de Jesús.

Des del seu naixement, el cristianisme tingué cura de l'encontre setmanal dels seguidors de Jesús. Aquesta reunió era viscuda amb tal profunditat que Mateu posa en boca de Jesús aquestes paraules: «On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig de ells».

Avui, després de vint segles, la missa dominical segueix essent l'acte religiós més important dels cristians, però ¿ens reunim en el nom de Jesús? ¿se fa ell present entre nosaltres?

No són poques les preguntes que ens hem de fer els cristians: ¿és Jesús qui revifa els nostres encontres religiosos?, ¿on està la seva força per a contagiar vitalitat i desvetllar nostra dignitat?, ¿on ha quedat el foc que va voler encendre en el cor dels homes?, ¿què hem fet de les seves paraules plenes de vida