La fe, una opinió?
No resulta gens fàcil saber què està passant en la consciència religiosa de les persones.
Encara que convivim en la mateixa societat i ens trobem diàriament en la llar, en el treball o en les relacions socials, el cert és que ben poques vegades sabem de debò què pensa l’altre sobre Déu, o la fe o el sentit últim de la vida.
Els interrogants, dubtes o recerques de cadascú només se les sap ell.
Què passa aquí? Passa que, poc a poc, ens anem familiaritzant amb una cultura a on cada cop més es prescindeix de Déu. Molts cristians es tornen indiferents.
Com viure amb lucidesa i responsabilitat cristiana en aquests temps? Els experts diuen que un dels canvis més profunds que s’està produint avui és
el pas d’una “societat de creences” a una “societat d’opinions”.
Fa alguns anys, les persones actuaven mogudes per una fe que els servia de criteri, sentit i norma de vida. Avui es tendeix més aviat a viure d’opinions, cadascú té la seva pròpia opinió religiosa, però no sent cap necessitat de viure-la, de nodrir-la i de fer-ne el principi inspirador del seu comportament.
El veritable cristià no viu la seva fe com una opinió.
Creure en Jesucrist és molt més que tenir una opinió enfront d’ altres que ho veuen diferent.
Què és creure en Jesucrist? Creure en Jesucrist no és tenir una opinió sobre ell
-és seguir-lo. I seguir-lo de manera incondicional avantposant la seva persona a tot i aprenent a viure com ell ho va fer.
Altrament, ningú no pot ser deixeble seu, serà una altra cosa o, potser, no res.
No es tracta de teoritzar sobre Jesús. Es tracta de comprometre’s amb el seu testimoniatge i viure’l.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada