divendres, 9 de juliol de 2021

DIUMENGE XV DURANT L'ANY A

 

15º diumenge Temps ordinari (B)

EVANGELI

Començà a enviar-los.

    Lectura del sant evangeli segons sant Marc 6,7-13

Missió dels Dotze

(Mt 10,1.5-12 Lc 9,1-6)

Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.

7Llavors va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes 8 i els instruïa dient:

--No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9 Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits

10 I els deia encara:

--Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11 Si una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.

12 Ells se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13 Treien molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli.

Paraula de Déu.





NOVA ETAPA EVANGELITZADORA

El papa Francesc ens crida a una «nova etapa evangelitzadora marcada per l'alegria de Jesús». ¿En què pot consistir? ¿On pot estar sa novetat? ¿Què hem de canviar? ¿Quina fou realment la intenció de Jesús en enviar els seus deixebles a perllongar la tasca evangelitzadora?

El relat de Marc deixa clar que sols Jesús és la font, l'inspirador i el model de l'acció evangelitzadora dels seus seguidors. No faran res en nom propi. Són «enviats» de Jesús. No se predicaran a si mateixos: sols anunciaran el seu Evangeli. No tindran altres interessos: obriran camins al regne de Déu.

L'única manera de impulsar una «nova etapa evangelitzadora marcada per l'alegria de Jesús» és purificar i intensificar aquesta vinculació amb Jesús. No hi haurà nova evangelització si no hi ha nous evangelitzadors, i no hi haurà nous evangelitzadors si no hi ha un contacte més viu, lúcid i apassionat amb Jesús. Sense ell ho farem tot manco introduir el seu Esperit en el món.

Al enviar-los, Jesús no deixa els seus deixebles abandonats a les seves forces. Els dóna el seu «poder», que no és un poder per a controlar, governar o dominar als altres, sinó la seva força per «expulsar esperits immunds», alliberant a les persones del que les esclavitza, oprimeix i deshumanitza.

Els deixebles saben bé què els encarrega Jesús. Mai l'han vist governar a ningú. Sempre l'han conegut curant ferides, alleujant el sofriment, regenerant vides, alliberant de pors, contagiant confiança en Déu. «Curar» i «alliberar» són tasques prioritàries en l'actuació de Jesús. Donarien un rostre radicalment diferent a nostra evangelització.

Jesús els envia amb el necessari per a caminar. Segons Marc, sols portaran bastó, sandàlies i una túnica. No necessiten més per a ser testimonis de l'essencial. Jesús els vol veure lliures i sense lligams; sempre disponibles, sense instal·lar-se en el benestar: confiant en la força del Evangeli.

Si no recobrem l'estil evangèlic, no hi ha «nova etapa evangelitzadora». Important no és posar en marxa noves activitats i estratègies, sinó desprendre'ns de costums, estructures i servituds que ens impedeixen ésser lliures per contagiar l'essencial del Evangeli amb veritat i senzillesa.

En la Església s'ha perdut aqueix estil itinerant que suggereix Jesús. El seu caminar és lent i pesat. No sabem acompanyar a la humanitat. No tenim agilitat per passar d'una cultura ja passada a una altra actual. Ens agafem al poder que hem tingut. Ens enredem en interessos que no són el regne de Déu.



EVANGELITZACIÓ NOVA

En la Església se sent avui la necessitat d'una nova evangelització. ¿En què pot consistir? ¿On pot estar sa novetat? ¿Què hem de canviar? ¿Quina fou la intenció de Jesús enviant els deixebles a perllongar la tasca evangelitzadora?

El relat de Marc deixa clar que només Jesús és la font, l'inspirador i el model de l'acció evangelitzadora dels seus seguidors. Aquests actuaran amb la seva autoritat. No faran res en nom propi. Són "enviats" de Jesús. No se predicaran a ells mateixos: sols anunciaran el seu Evangeli. No tindran altres interessos: sols se dedicaran a obrir camins al regne de Déu.

L'única manera de impulsar una "nova evangelització" és purificar i intensificar aquesta vinculació amb Jesús. No hi haurà nova evangelització si no hi ha nous evangelitzadors, i no hi haurà nous evangelitzadors si no hi ha un contacte més viu, lúcid i apassionat amb Jesús. Sense ell ho farem tot manco introduir el seu Esperit en el món.

Al enviar-los, Jesús no deixa als seus deixebles abandonats a les seves forces. Els dóna "autoritat", que no és un poder per controlar, governar o dominar als altres, sinó la força per "expulsar esperits immunds", alliberant les gents del que esclavitza, oprimeix i deshumanitza a les persones i a la societat.

Els deixebles saben bé el què els encarrega Jesús. Mai l'han vist governar a ningú. Sempre l'han conegut curant ferides, alleujant el sofriment, regenerant vides, alliberant de pors, contagiant confiança en Déu. "Curar" i "alliberar" són tasques prioritàries en l'actuació de Jesús. Donarien un rostre radicalment diferent a la nostra evangelització.

Jesús els envia amb el necessari per caminar. Segons Marc, sols portaran bastó, sandàlies i una túnica. No necessiten més per a ser testimonis de l'essencial. Jesús els vol veure lliures i sense lligams; sempre disponibles, sin instal·lar-se en el benestar; confiant en la força del Evangeli.

Si no recobrem l'estil evangèlic, no hi ha «nova etapa evangelitzadora». Important no és posar en marxa noves activitats i estratègies, sinó desprendre'ns de costums, estructures i servituds que ens impedeixen ésser lliures per contagiar l'essencial del Evangeli amb veritat i senzillesa.

En la Església s'ha perdut aqueix estil itinerant que suggereix Jesús. El seu caminar és lent i pesat. No sabem acompanyar a la humanitat. No tenim agilitat per passar d'una cultura ja passada a una altra actual. Ens agafem al poder que hem tingut. Ens enredem en interessos que no són el regne de Déu.

Necessitem conversió.

PER A UN EXAMEN COL·LECTIU

Els va enviar de dos en dos.

Jesús no envia els ses deixebles de qualsevol manera. Per a col·laborar en el seu projecte del regne de Déu i perllongar la seva missió cal cuidar un estil de vida. Si no és així, podran fer moltes coses, però no introduiran en el món el seu esperit. Marc ens recorda algunes recomanacions de Jesús.

Destaquem algunes:

En primer lloc, ¿qui són ells per a actuar en nom de Jesús? ¿Quina és la seva autoritat? Segons Marc, al enviar-los, Jesús «els dóna autoritat sobre els esperits immunds». No els dóna poder sobre les persones que trobaran en el camí. Tampoc ell ha utilitzat el seu poder per governar sinó per curar.

Com sempre, Jesús pensa en un món més sa, alliberat de les forces del mal que esclavitzen i deshumanitzen a l'ésser humà. Els seus deixebles introduiran entre les gents la força sanadora. S'obriran pas en la societat, no utilitzant un poder sobre les persones, sinó humanitzant la vida, alleujant el sofriment de les gents, fent créixer la llibertat i la fraternitat.

Portaran només «bastó» i «sandàlies».

Jesús els imagina com caminants. Mai instal·lats. Sempre de camí. No lligats a res ni a ningú. Només amb l'imprescindible. Amb aqueixa agilitat que tenia Jesús per fer-se present allà on qualcú el necessitava. El bàcul de Jesús no és per manar, sinó per caminar.

No portaran «ni pa, ni sarró, ni diners».

No han de viure obsessionats per la pròpia seguretat. Porten amb si una cosa més important: el Esperit de Jesús, la seva Paraula i Autoritat per humanitzar la vida de la gent. Curiosament, Jesús no pensa en el que han de portar per ser eficaços, sinó en el que no han de portar. No no sigui que un dia s'oblidin dels pobres i visquin tancats en son propi benestar.

Tampoc portaran «túnica de recanvi».

Vestiran amb la senzillesa dels pobres. No portaran vestidures sagrades com els sacerdots del Temple. Tampoc vestiran com el Baptista en la solitud del desert. Seran profetes enmig de la gent. La seva vida serà signe de la proximitat de Déu a tots, sobre tot, als més necessitats.

¿Gosarem qualque dia fer en el si de la Església un examen col·lectiu per a deixar-nos il·luminar per Jesús i veure com ens hem allunyat sense adonar-nos del seu esperit ?

EL QUE NO HEM DE PORTAR

Ni pa ni sarró.

Els cristians tenim cura ferm de que la Església compti amb mitjans adequats per acomplir eficaçment la seva tasca: recursos econòmics, poder social, plataformes eficients. Ens sembla normal. Tanmateix, quan Jesús envia els seus deixebles a perllongar la seva missió, no pensa en el que han de dur amb ells, sinó precisament en el contrari: lo que no han de dur.

L'estil de vida que els proposa és tan desafiant i provocatiu que prest les generacions cristianes ho van suavitzar. ¿Què hem de fer avui amb aquestes paraules de Jesús, esborrar-les de l'evangeli?, ¿oblidar-les per a sempre?, ¿tractar de ser també avui fidels a son esperit?

Jesús demana als seus deixebles que no agafin amb si diners ni provisions. El “món nou” que ell cerca no es construeix amb diners. El seu projecte no el tiraran endavant els rics, sinó gent senzilla que sàpiga viure amb poques coses perquè ha descobert l'essencial: el regne de Déu i sa justícia.

Ni tan sols portaran sarró, a l'estil dels filòsofs cínics que duien penjada a l'espatlla una bossa on guardaven les almoines para assegurar-se llur futur. L'obsessió per la seguretat no és bona. Des de la tranquil·litat del benestar no és bo de fer crear el regne de Déu com espai de vida digna per a tots.

Els seus seguidors aniran descalços, com les classes més oprimides de Galilea. No duran sandàlies. Tampoc túnica de recanvi per a protegir-se del fred de la nit. La gent ha de veure'ls identificats amb els darrers. Si s'allunyen dels pobres, no podran anunciar la Bona Nova de Déu als més necessitats.

Per als seguidors de Jesús no és dolent perdre el poder, la seguretat i el prestigi social que hem tingut quan la Església ho dominava tot. Pot ser una benedicció si ens mena a una vida més fidel a Jesús. El poder no transforma els cors; la seguretat del benestar ens allunya dels pobres; el prestigi ens omple de nosaltres mateixos.

Jesús imaginava els seus seguidors d'una altra manera: alliberats de lligams, identificats amb los últims, amb la confiança posada en Déu, curant els que sofreixen, cercant la pau. Sols així s'introdueix en el món el seu projecte.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada