OVELLES SENSE PASTOR

 

OVELLES SENSE PASTOR

Se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor...

Jesús ho vivia tot des de la compassió. Era la seva manera de ser, sa primera reacció davant les persones. No sabia mirar ningú amb indiferència. No suportava veure les persones sofrint. Era superior a les seves forces. Així fou recordat per las primeres generacions cristianes.

Però els evangelistes diuen més coses. A Jesús no el commouen sols les persones concretes que troba en el camí: els malalts que el cerquen, els indesitjables que se l acosten, els nins a qui ningú abraça. Sent compassió per la gent que viu desorientada i no té qui la guia i alimenti.

L'evangelista Marc descriu el que va passar en qualque ocasió vora al llac de Galilea. De tots els llogarets venien corrent al lloc on havia de desembarcar Jesús. En veure tota aquella gentada, Jesús reacciona com sempre: «ta Ezequiel, pronunciades sis segles abans: en el poble de Déu hi ha ovelles que viuen sense pastor: ovelles «dèbils» a les que ningú conforta; ovelles «malaltes» a qui ningú cura; ovelles «ferides» que ningú embena. Ovelles «esgarriades» a qui ningú s'acosta i ovelles «perdudes» a qui ningú cerca (Ezequiel 34).

Mentre nosaltres analitzem les causes del deteriorament social i de la crisi eclesial; mentre discutim sobre la posició que ha de prendre la Església en una societat secularitzada; mentre ens desqualifiquem uns als altres i condemnem fàcil tot el que ens irrita, hi ha entre nosaltres moltes, moltíssimes «ovelles sense pastor».

Gent tota sola a qui ningú té temps d'escoltar. Esposes i esposos que sofreixen impotents i sense cap ajuda l'esfondrament del seu amor. Joves que avorten pressionades per la por i la inseguretat, sense suport i comprensió de ningú. Persones que sofreixen secretament la seva incapacitat per a sortir d'una vida indigna. Allunyats que desitgen revifar sa fe i no saben a qui acudir ¿Qui despertarà entre nosaltres la compassió? ¿Qui donarà a la Església un rostre més semblant al de Jesús.