17º diumenge Temps ordinari (B)
EVANGELI
Repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren...
+ Lectura del sant Evangeli segons Sant Joan. 6, 1-15
|
Multiplicació dels pans (Mt 14,13-21; Mc 6,32-44; Lc 9,10-17) 1 Després d'això, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. 2 El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. 3 Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles. 4 Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. 5 Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip: --On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? 6 De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. 7 Felip li va respondre: --Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. 8 Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: 9 --Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? 10 Jesús digué: --Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. 11 Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. 12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: --Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. 13 Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat. 14 Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir: --Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món. 15 Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya. Paraula de Déu. |
EL GEST D'UN JOVE
De tots els fets realitzats per Jesús durant la seva activitat profètica, el més recordat per les primeres comunitats cristianes va ser segurament un àpat multitudinari organitzat per ell enmig del camp, en les rodalies del llac de Galilea. És l'únic episodi recollit en tots els evangelis.
El contingut del relat és d'una gran riquesa. Seguint costum, l'evangeli de Joan no diu "miracle" sinó "signe". Així ens convida a no quedar-nos en els fets que se conten, sinó a descobrir des de la fe un sentit més profund.
Jesús ocupa el lloc central. Ningú li demana que intervingui. És ell mateix qui intueix la fam d'aquella gent i planteja la necessitat d'alimentar-la. És commovedor saber que Jesús no sols alimentava la gent amb la Bona Nova de Déu, sinó que li preocupava també la fam dels seus fills.
¿Com alimentar enmig del camp a una multitud tan gran?
Els deixebles no troben cap solució. Felip diu que no se pot pensar en comprar pa, ja que no tenen diners. Andreu pensa que se podria compartir el que hi hagi, però sols un jove té cinc pans i dos peixos. ¿Què és això per tants?
Per a Jesús és suficient. Aquest jove, sense nom ni rostre, farà possible el que sembla impossible. La seva disponibilitat per compartir tot el que té és el camí para alimentar a aquelles gents. Jesús farà la resta. Pren els pans en les seves mans, dóna gràcies a Déu i comença a "repartir-los" entre tots.
L'escena és fascinant. Una multitud, asseguda sobre l'herba verda del camp, compartint un àpat gratuït un dia de primavera. No es un banquet de rics. No hi ha vi ni carn. És el menjar senzill de la gent que viu a la vora del llac: pa d'ordi i peix en salaó. Un àpat fratern servit per Jesús a tots gràcies al gest generós d'un jove.
Aquest menjar compartit era pels primers cristians un símbol atractiu de la comunitat nascuda de Jesús per a construir una humanitat nova i fraterna. Els evocava, al mateix temps, la eucaristia que celebraven el dia del Senyor per alimentar-se del esperit i la força de Jesús, el Pa viu vingut de Déu.
Però mai oblidaren el gest del jove. Si hi ha fam en el món, no és per escassetat d'aliments, sinó per falta de solidaritat. Hi ha pa per a tots, manca generositat per a compartir. Hem deixat la marxa del món en mans del poder econòmic inhumà, ens fa por compartir el que tenim, i la gent se mor de fam per nostre egoisme irracional.
NOSTRE GRAN PECAT
Prengué els pans, digué l'acció de gràcies
L'episodi de la multiplicació dels pans va gaudir de gran popularitat entre els seguidors de Jesús. Tots els evangelistes ho recorden. Segurament, els commovia pensar que aquell home de Déu s'havia preocupat d'alimentar a una multitud que se havia quedat sense el necessari per menjar.
Segons la versió de Joan, el primer que pensa en la fam d'aquella gentada que ha acudit a escoltar-lo és Jesús. Aquesta gent necessita menjar; cal fer qualque cosa per ells. Així era Jesús. Vivia pensant en les necessitats bàsiques de l'ésser humà.
Felip li fa veure que no tenen diners. Entre els deixebles, tots són pobres: no poden comprar pa per a tants. Jesús ho sap. Els que tenen diners no resoldran mai el problema de la fam en el món. Se necessita més que diners.
Jesús els va ajudar a albirar un camí diferent. Abans que res, és necessari que ningú acapari el seu per a si mateix si altres que passen fam. Els seus deixebles tindran que aprendre a posar a disposició dels famolencs el que tinguin, encara que només siguin «cinc pans d'ordi i dos peixos».
L'actitud de Jesús és la més senzilla i humana que podem imaginar. Però, ¿qui ens va ensenyar a nosaltres a compartir, si només sabem comprar? ¿Qui ens va alliberar de nostra indiferència davant els que moren de fam? ¿Hi ha res que ens pugui fer més humans? ¿Se produirà algun dia aqueix "miracle" de la solidaritat real entre tots?
Jesús pensa en Déu. No és possible creure en ell com Pare de tots, i viure deixant que els seus fills i filles morin de fam. Per això, pren els aliments que han recollit en el grup, « Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda ». La Terra i tot el que ens alimenta ho hem rebut de Déu. És regal del Pare destinat a tots els seus fills i filles. Si vivim privant a altres del que necessiten per viure és que ho hem oblidat. És nostre gran pecat encara que quasi mai ho confessem.
Al compartir el pa de l'Eucarista, els primers cristians se sentien alimentats per Crist ressuscitat, però, al mateix temps, recordaven el gest de Jesús i compartien els seus bens amb els més necessitats. Se sentien germans. No havien oblidat encara el Esperit de Jesús.
DONEU-LOS VOSALTRES DE MENJAR
Doneu-los vosaltres de menjar.
El fet restà molt gravat entre els seguidors de Jesús. El conten tots els evangelistes: una vegada, Jesús es va preocupar d'alimentar una multitud necessitada en un lloc despoblat. El relat ha estat molt treballat teològicament i ja no és possible reconstruir què ès el que va poder passar.
A alguns cristians l'escena els recordava a Jesús alimentant al nou poble de Déu enmig del desert. Per altres, era una invitació a deixar-se alimentar por ell en l'eucaristia. Marc, l'evangelista més antic, sembla estar pensant en una crida a viure de manera més responsable la solidaritat amb els necessitats.
Segons aquest evangelista, els deixebles es desentenen d'aquella gent necessitada i li diuen a Jesús dues paraules que mostren la seva falta de solidaritat i el seu individualisme: «Acomiada'ls», que vagin als llogarets, i «que se comprin per menjar». La fam no és el seu problema. Que cadascun se procuri son suport.
Jesús els respon amb unes paraules sorprenents: «Doneu-los vosaltres de menjar». No hi ha que «acomiadar» ningú en aqueixes condicions. És el grup de deixebles el que s'ha de preocupar d'aquesta gent necessitada. La solució no està en el diners sinó en la solidaritat. Amb diners només mengen els que en tenen. Per què tots mengin cal compartir el que hi ha.
El grup de deixebles reacciona. Un noi té «cinc pans d'ordi i dos peixos». No és molt, però allà estan a disposició de tots. Jesús pronuncia la «acció de gràcies» a Déu i els posa en una nova dimensió. Ja no pertanyen en exclusiva ni al noi ni als deixebles. Són un regal de Déu. Ningú té dret a acaparar-los mentre hi hagi algú que passi fam.
¿Hi ha res en el món més escandalós i absurd que la fan i la misèria de tants éssers humans? ¿Hi ha més injust i inhumà que nostra indiferència? ¿Hi ha res més contrari a l'evangeli que desentendre'ns dels que moren de fam ?
EL PROÏSME LLUNYÀ
¿Què és això per a tanta gent? ?
Així se titula el llibre publicat per J. C. Lavigne amb la intenció de sacsejar els europeus del «eurocentrisme» i ajudar-los a descobrir la universalitat Els homes i dones del Nord han d'aprendre a fer-se «proïsmes» de tots els éssers humans del planeta. Segons Lavigne, la tasca és urgent, degut, sobre tot, a quatre factors.
Es produeix una radicalització de la misèria, que revesteix caràcters dramàtics en els països més pobres. Les situacions infrahumanes en que viuen alguns pobles van més enllà de tot el conegut fins ara.
Per altra banda, els països del Nord no tenen experiència directa d'aquesta misèria. La majoria de nosaltres no tindrà mai ocasió de trobar-se cara a cara i en profunditat amb homes i dones que moren de fam i set.
Existeix, endemés, un allunyament cultural i lingüístic que fa difícil la comunicació i la sintonia amb pobles tan distants de nostra cultura moderna i de la «societat del benestar».
Per últim, la complexitat de l'actual crisis econòmica acapara l'atenció dels pobles rics que abandonen cada vegada més a la seva sort els habitants més pobres de la Terra.
La primera passa ha de ser no endurir el cor. No ignorar de manera sistemàtica la informació que ens arriba d'aquests països. No tancar-nos en el «no hi ha res a fer». No conformar-nos con dir que és culpa del sistema econòmic o que se tracta de pobles indolents i mandrosos.
La segona passa consisteix en reaccionar i dur a terme petits gestos, per modests que ens semblin o per escàs que sigui el seu efecte. Encara que sols hagi estat per un moment, en secret, qualque vegada. És important viure l'experiència d'eixamplar la nostra solidaritat, mirar més enllà de nostre territori perfectament delimitat, sacsejar la resignació.
Els gestos poden ser molts. Reduir el pressupost familiar, col·laborar en l'enviament de productes de primera necessitat, comprometre's en la campanya contra la fam, recolzar l'acció del 0,7, prendre part en una marxa de protesta, col·laborar amb organitzacions de solidaritat amb els pobles del Sud.
Són gestos aparentment molt modests, però necessaris per despertar nostra consciència, per ajudar-nos a escoltar el crit del «pobre llunyà» i per fer-nos descobrir la inhumanitat de una «societat de benestar» oblidada dels famolencs de la Terra. L'escena de la multiplicació de los pans és una invitació a compartir més nostres bens, encara que només tinguem «cinc pans» i «dos peixos».
RESPONSABLES i SOLIDARIS
¿ Què és això per a tanta gent? ?
L'exegesi contemporània descobreix en el relat de la multiplicació dels pans un text molt treballat teològicament en el qual és fàcil detectar diverses crides per entendre a Crist com font de vida, per a comprendre millor la cena eucarística o per a viure de manera més responsable la solidaritat amb els necessitats. ¿Com llegir avui aquest relat en l'horitzó d'aqueix terç de la Humanitat que mor de fam i de misèria?
El relat parla d'una multitud necessitada d'aliment, enmig d'un desert on no és possible satisfer la fam. Els deixebles presenten «cinc pans i dos peixos», símbol expressiu de la penúria i escassetat en aquell grup que podria, tanmateix, alimentar-se en els llogarets dels entorns. Així viuen avui milions d'éssers humans vora de països rics on hi ha mitjans suficients per alimentar tota la Humanitat.
¿Què fer davant aquesta situació? El relat rebutja el fatalisme o les respostes fàcils nascudes de la insolidaritat. Els deixebles pensen de seguida en la solució menys compromesa per ells: «que vagin als llogarets i comprin de menjar», és dir, que cada un resolgui els seus problemes amb els seus propis mitjans. Jesús, pel contrari, els crida a la responsabilitat: «Doneu-los vosaltres de menjar», no els deixeu abandonats a la seva sort.
Més tard, Jesús «aixeca els ulls al cel» per a recordar a tots a aquest Déu Pare del qual prové la vida i tot el que l'alimenta. La vida és un do de Déu i no podem «aixecar nostres ulls» cap a Ell si privem a algú del que necessita per viure El pa que mengem és veritablement humà quan és compartit entre tots els fills de Déu.
El relat culmina amb un gest que crida a la solidaritat responsable. Els deixebles canvien d'actitud i posen a disposició de Jesús tot el que hi ha entre ells. Jesús, per la seva part, beneeix al Pare i posa tota la seva força al servei d'aquella multitud famolenca. Tots queden saciats. El «miracle» és signe del món volgut per Déu: un món fratern i solidari on tots comparteixin dignament la vida que reben de Déu. El relat de Joan insinua que és en la cena eucarística on els creients han d'alimentar la seva consciència fraterna i la seva responsabilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada