LA MIRADA DE JESÚS

 

LA MIRADA DE JESÚS

Marc descriu amb tot detall la situació. Jesús se dirigeix en barca amb els seus deixebles cap a un lloc tranquil i retirat. Vol escoltar-los amb calma, ja que han tornat cansats de sa primera correria evangelitzadora i desitgen compartir la seva experiència amb el Profeta que els ha enviat.

El propòsit de Jesús queda frustrat. La gent descobreix la seva intenció i se'ls avança corrent per la riba. Quan arriben al lloc, se troben amb una multitud vinguda de tots els llogarets de l'entorn. ¿Com reaccionarà Jesús?

Marc descriu gràficament la seva actuació: els deixebles han d'aprendre com han de tractar a la gent; en les comunitats cristianes s'ha de recordar com era Jesús amb aquestes persones perdudes en l'anonimat, de les quals ningú se'n preocupa. «Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor i es posà a instruir-los llargament».

El primer que destaca l'evangelista és la mirada de Jesús. No s'irrita perquè hagin interromput els seus plans. Els mira detingudament i es commou. Mai li molesta la gent. El seu cor intueix la desorientació i l'abandonament en que es troben els camperols d'aquells llogarets.

En la Església cal aprendre a mirar a la gent com la mirava Jesús: captar el sofriment, la solitud, el desconcert o l'abandó que sofreixen molts. La compassió no brolla de l'atenció a les normes o el record de nostres obligacions. Se despert en nosaltres quan mirem atentament als que sofreixen.

Des d'aquesta mirada Jesús descobreix la necessitat més profunda d'aquella gent: «van com ovelles sense pastor». L'ensenyança que reben dels lletrats de la Llei no els ofereix l'aliment que necessiten. Viuen sense que ningú cuidi realment de ells. No tenen un pastor que els guia i els defensi.

Mogut per la seva compassió, Jesús «se posa a ensenyar-lis moltes coses». Amb calma, sense presses, es dedica pacientment a ensenyar-lis la Bona Nova de Déu. No ho fa per obligació. No pensa en ell mateix. Els comunica la Paraula de Déu, commogut per la necessitat que tenen d'un pastor.

No podem romandre indiferents davant tanta gent que, dins nostres comunitats cristianes, cerca un aliment més sòlid que el que rep. No hem d'acceptar com normal la desorientació religiosa dins la Església. Hem de reaccionar de manera lúcida i responsable. Molts cristians cerquen ser millor alimentats. Necessiten pastors que els transmetin l'ensenyança de Jesús.