Diumenge
de Pasqua (A-B-C)
EVANGELI
Ell
havia de ressuscitar d'entre els morts.
- Lectura del sant evangeli segons sant Joan 20, 1-91 El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.2 Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
--S'han
endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
3
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre.4
Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a
Pere i va arribar primer al sepulcre, 5 s'ajupí
i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. 6
Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar
al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar,7
però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat
com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8
Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat
primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9 De
fet, encara no havien entès que, segons l' Escriptura, Jesús havia
de ressuscitar d'entre els morts. 10 I
els dos deixebles se'n tornaren a casa.
Paraula
de Déu
¿ON
BUSCAR EL QUE VIU ?
La
fe en Jesús, ressuscitat pel Pare, no brotà de manera natural i
espontània en el cor dels deixebles. Abans d'encontrar-se amb ell,
ple de vida, els evangelistes parlen de la desorientació, la recerca
entorn del sepulcre, els seus interrogants i incerteses.
Maria
de Magdala és el millor proto-tip del que s'esdevé probablement en
tots. Segons el relat de Joan, cerca el crucificat enmig de fosques,
«quan
encara estava fosc».
Com és natural, el busca «en
el sepulcre».
Encara no sap que la mort ha estat vençuda. Per això, el buit del
sepulcre la deixa desconcertada. Sense Jesús, se sent perduda.
Els
altres evangelistes recullen una altra tradició que descriu la cerca
de tot el grup
de
dones. No poden oblidar el Mestre que les ha acollit com a
deixebles:llur amor les mena fins al sepulcre. No troben allà a
Jesús, però escolten el missatge que les indica cap a on han
d'orientar la recerca: «
¿Per què busqueu entre els morts al que viu? No
és
aquí. Ha ressuscitat».
La
fe en Crist ressuscitat no neix tampoc avui en nosaltres de forma
espontània, sols perquè ho hem escoltat des de nins a catequistes i
predicadors. Per a obrir-nos a la fe en la resurrecció de Jesús,
hem de fer nostre propi recorregut. És decisiu no oblidar a Jesús,
estimar-lo amb passió i buscar-lo amb totes nostres forces, però no
en el món dels morts. Al que viu cal buscar-lo on hi ha vida.
Si
volem encontrar-nos amb Crist ressuscitat, ple de vida i de força
creadora, l'hem de buscar, no en una religió morta, reduïda al
compliment i la observança externa de lleis i normes, sinó allà on
se viu segons l'Esperit de Jesús, acollit amb fe, amb amor i amb
responsabilitat pels seus seguidors.
L'
hem de buscar, no entre cristians dividits i enfrontats en lluites
estèrils, vacues d'amor a Jesús i de passió per l' Evangeli, sinó
allà on construirem comunitats que posen a Crist en el centre
perquè, saben que «on
estan reunits dos o tres en son nom,
allà
està Ell».
Al
que viu no el trobarem en una fe estancada i rutinària, gastada per
tota mena de tòpics i fórmules buides d'experiència, sinó en una
qualitat nova en nostra relació amb ell i en nostra identificació
amb son projecte. Un Jesús apagat i inert, que no enamora ni
sedueix, que no toca els cors ni contagia sa llibertat, és un "Jesús
mort". No és el Crist viu, ressuscitat pel Pare.
No és el que viu i fa viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada