NO
BAIXIS DE LA CREU
L'endugueren
a crucificar.
Segons
el relat evangèlic, els que passaven devant Jesús crucificat se
burlaven d'ell i, l'insultaven amb aires de mofa, li feien dues
suggerències sarcàstiques: Si ets Fill de Déu, «salva't
a tu mateix» i «baixa de la creu».
Aqueixa
és exactament nostra reacció davant el sofriment: salvar-nos a
nosaltres mateixos, pensar només en nostre benestar i evitar la
creu, passem la vida sortejant tot el que ens pot fer sofrir. ¿Serà
Déu així? ¿Algú que sols pensa en ell mateix i en sa felicitat?
Jesús
no respon a la provocació dels que se burlen d'ell. No pronuncia cap
paraula. No és el moment de donar explicacions. Sa resposta és el
silenci. Un silenci que és respecte als que el menyspreen,
comprensió de sa ceguesa i, sobre tot, compassió i amor.
Jesús
sols romp son silenci per a dirigir-e a Déu amb un crit punyent:
«Déu
meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»
No
li demana que el salvi baixant-lo de la creu. Sols que no s'amagui,
ni l'abandoni en aquest moment de mort i sofriment extrem. I Déu,
son Pare, roman en silenci.
Sols
escoltant en el pregon aquest silenci de Déu, descobrim quelcom de
son misteri. Déu no és un ésser poderós i triomfant, tranquil i
feliç, alié al sofriment humà, sinó un Déu callat, impotent i
humiliat, que sofreix amb nosaltres el dolor, l'obscuritat i fins i
tot la mateixa mort.
Per
això, en contemplar al crucificat, nostra reacció no és de burla o
menyspreu, sinó d'oració confiada i agraïda: «No te baixis
de la creu. No ens deixis sols en nostra aflicció.
¿Per a qué ens serviria un Déu que no conegués
nostra creu? ¿Qui ens podria entendre?»
¿En
qui podrien esperar els torturats de tantes presons secretes? ¿On
podrien posar llur esperança tantes dones humiliades i violentades
sense cap defensa? ¿A on s'aferrarien els malalts crònics i els
moribunds? ¿Qui podria oferir consol a les víctimes de tantes
guerres, terrorismes, fams i misèries? No. No te baixis de la
creu... si no te sentim «crucificat» al costat
nostre, ens veurem més «perduts».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada