LA FESTA

LA FESTA DE LES FESTES

Havia de ressuscitar d'entre els mors.

Així s'anomena a la Pasqua en una antiga litúrgia oriental. «Festa de les festes» perquè sols en ella se pot fonamentar tota altra festa vertadera.

De fet, si no hi ha resurrecció, la mort seguirà tenint la última paraula, i les festes dels homes acabaran prest o tard en el sabor amarg d'una mort que està sempre aquí, amenaçant tot.

No ens resulta avui fàcil evocar el goig indescriptible i l'exaltació gojosa amb la qual han viscut la Pasqua las primeres generacions cristianes. Los cants i al·le, la música i la dansa se sumen a la festa. Segons Hipòlit de Roma, el propi Ressuscitat és «el primer dansaire» i la Església sa «novia que dansa amb ell».

Pasqua és la festa de la fidelitat i l'amor increíble de Déu a les seves criatures. Ho recorda S. Joan Crisóstom a una homilia que se llegeix encara avui a les esglésies ortodoxes la nit de Pasqua: «Que ningú plori encara els seus pecats, perquè el perdó ha resplendit de la tomba. Que ningú temi a la mort, perquè la mort del Senyor ens ha alliberat».

Pasqua és «la alegria immensa» de descobrir i experimentar el perdó insondable, incondicional i etern de Déu. Isaac el Siri ho expressava així: «El pecat de tota la humanitat, en comparació amb la misericòrdia de Déu, es un grapat d'arena en l' immensa mar».

Nostre vertader pecat, segons ell, consistiria en no creure ni confiar suficient en la resurrecció de Crist que «ens ressuscita a l'alegria del seu amor». En endavant, decisiu no és témer el judici de Déu o merèixer la salvació, sinó creure en l'amor de Déu i obrir-nos confiadament a la vida que ens ofereix.

Per això, ningú ha de ser exclòs de aquesta festa de Pasqua. S. Joan Crisóstom  convida a tots a gaudir d'ella: els que han viscut la conversió quaresmal i els que romanen encara en llur pecat. Tots poden acostar-se sense temor: creients fervents i homes mediocres, els sants i els pecadors. A tots se'ls ofereix el perdó i la vida.

Aquesta és la festa que ens revela la veritat última de tot, el misteri profund de la existència, el miracle de vida eterna que ens espera a cada ser i a cada cosa. No hi ha soledat.  No hi ha buit ni caos final. Res ens separarà de l'amor de Déu.

Pasqua és una invitació a viure «en estat de festa»  encara que enmig dels combats de la vida quotidiana. S. Ambròs de Milà  ens convida a arrelar nostra existència en el Ressuscitat amb aquestes paraules: «Si vols curar-te de tes ferides, Ell és metge; si et mors de set, Ell és font; si necessites ajuda, Ell és força; si tems la mort, Ell és vida; si fuis de les tenebres, Ell és la llum; si tens fam, Ell és aliment.