PAU A VOSALTRES

DEL DESENCÍS A LA PAU

Pau a vosaltres.

Poques coses podem afirmar amb seguretat sobre les experiències viscudes pels primers deixebles, quan se trobaren amb el Ressuscitat. Però, sense por a equivocar-nos, podem dir que fou una experiència que els omplí de pau. Així ho subratllen quasi sense excepció, totes. les tradicions conservades entre els primers creients.

Aquell grup desconcertat d'homes i dones, defraudats en el més íntim de les seves conviccions, trencades les seves esperances més pregones, angoixats pel fracàs del seu líder més estimat, impotents per a donar ja un sentit a nous projectes de vida, encontraran en Jesús una força i una pau que els alliberarà del desencant.

Potser sigui aquest el nucli més important de l'experiència pasqual: l'encontre amb algú viu capaç d'alliberar-nos del desencís i descobrir-nos el camí vers la pau. Aquesta és la salutació invariable del Ressuscitat: «Pau a vosaltres».

Malauradament, vivim en una situació en la qual la paraula «pau» sols no significa altra cosa sinó l'absència de guerra o el cessament de fets violents de sang. En la cultura bíblica, per contra, «pau» o «shalom»  שלום עליכם designa l'harmonia de l'home amb ell mateix i amb els altres, el fruir gojós i exultant de la vida, la convivència en el respecte i la justícia.

Aquesta pau és fruit de la fidelitat radical a Déu i és torbada i destruïda pels divers ídols als quals l'home conscient o inconscient es rendeix.

Erich Fromm en el llibre «i sereu com a déus» ha fet un lúcid psicoanálisis de la societat humana i ens ha recordat que és la actitud idolàtrica de l'home l que posa en perill la pau de la humanitat.

Els ídols moderns no estan fets de argila o madera. Porten noms com consum, producció, plaer, progrés, diners, confort, sexe, benestar. Però sotmeten l'home, l'esclavitzen i l'impedeixen viure en pau amb ell mateix i amb els altres.

I és que l'home transfereix en l'ídol respectiu les seves ànsies de possessió, poder, fama, seguretat. Ens enganyem cercant una pau social, si no lluitem per alliberar-nos individual i col·lectivament de tants ídols que esclavitzen. Ens enganyem cercant només més «llibertats» regulades per la llei si no som capaços de conseguir una major llibertat interior.

La pau no arribarà mai sols amb un «alto al foc», ni serà mer fruit d'esforços polítics ni policials. La pau la construeixen aquells homes i dones que, sense deixar-se dominar per l'ànsia de possessió, poder, diner..., s'esforcen per crear una convivència més justa i fraterna.