divendres, 24 d’abril del 2020

RECORDAR A JESÚS






RECORDAR MÉS A JESÚS
El relat dels deixebles de Emaús ens descriu l'experiència viscuda per dos seguidors de Jesús mentre caminen des de Jerusalem cap al petit poblet de Emaús, a vuit kilòmetres de distància de la capital. El narrador ho fa amb tal mestria que ens ajuda a revifar també avui nostra fe en Crist ressuscitat.
Dos deixebles de Jesús s'allunyen de Jerusalem abandonant el grup de seguidors que s'ha format al voltant d'ell. Mort Jesús, el grup se desfà. Sense ell, no té sentit seguir reunits. El somni s'ha esvaït. Al morir Jesús, mor també l'esperança que havia desvetllat en els seus cors. ¿No passa semblant en nostres comunitats? ¿No deixem morir la fe en Jesús?
Tanmateix, aquests deixebles segueixen parlant de Jesús. No el poden oblidar. Comenten el que ha passat. Desitgen buscar algun sentit al que han viscut a la vora d'ell. «Mentre conversaven, Jesús els aconsegueix i se posa a caminar amb ells». És el primer gest del Ressuscitat. Els deixebles no són capaços de reconèixer-lo, però Jesús ja está present caminant vora d'ells,
¿No camina avui Jesús velat junt a tants creients que abandonen la Església però el segueixen recordant?
La intenció del narrador és clara: Jesús s'acosta quan els deixebles el recuerden i parlen d'ell. Se fa present allà on se comenta el seu evangeli, on hi ha interés pel seu missatge, on se conversa sobre son estil de vida i son projecte. ¿No està Jesús absent entre nosaltres perquè parlem poc d'ell?
Jesús està interessat en conversar amb ells: «¿De què discutíeu tot caminant ?» No s'imposa revelant sa identitat. Els demana que contin l'experiència. Conversant amb ell, descobriran su ceguesa. Se'ls obriran els ulls quan, guiats per sa paraula, fan un recorregut interior. És així. Si en la Església parlem més de Jesús i conversem més amb ell, nostra fe reviurà.
Els deixebles li parlen de les expectatives i decepcions; Jesús els ajuda a aprofundir en la identitat del Messies crucificat. El cor dels deixebles s'abrusa; senten necessitat de que aquell "desconegut" se quedi amb ells. Al celebrar la cena eucarística, se'ls obren els ulls i el reconeixen: ¡Jesús està amb ells!
Els cristians hem de recordar més a Jesús: citar les seves paraules, comentar el seu estil de vida, aprofundir en son projecte. Hem d'obrir més els ulls de nostra fe i descobrir-lo ple de vida en nostres eucaristies. Ningú ha d'estar més present. Jesús camina vora nostre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada