PASQUA

CELEBRACIÓ EUCARISTIA

ENCONTRAR-NOS AMB EL RESSUSCITAT

Segons el relat de Joan, María de Magdala és la primera que va al sepulcre, quan encara era fosc, i descobreix desconsolada que està buit. Li manca Jesús. El Mestre que la havia comprès i guarida. El Profeta al qual havia seguit fidelment fins al final. ¿A qui seguirà ara? Així se lamenta davant els deixebles: "Se n'han enduit del sepulcre el Senyor i no sabem on l'han posat".

Aquestes paraules de Maria podrien expressar la experiència que viuen avui no pocs cristians: ¿Què n'hem fet de Jesús ressuscitat? ¿Qui se l'ha enduit? ¿On l'hem posat? El Senyor en qui creiem, ¿és un Crist ple de vida o un Crist el record del qual s'apaga a poc a poc en els cors?

És un error que busquem "proves" per a creure amb més fermesa. No basta acudir al magisteri de la Església. És inútil indagar en les exposicions de los teòlegs. Per a encontrar-nos amb el Ressuscitat és necessari, abans de tot, fer un recorregut interior. Si no el trobem dintre de nosaltres, no l'encontrarem enlloc.

Joan descriu, un poc més tard, a Maria corrent d'una banda a una altra per a cercar alguna informació. I, quan veu a Jesús, cegada pel dolor i les llàgrimes, no el reconeix. Pensa que és l'hortolà. Jesús sols le fa una pregunta: "Dona, ¿per què plores? ¿a qui cerques?".

Tal volta hem de demanar-nos també nosaltres qualque cosa semblant. ¿Per què nostra fe és a voltes tan trista? ¿Quina és la causa última d'aqueixa falta d'alegría entre nosaltres? ¿Què busquem els cristians d' avui? ¿Què enyorem? ¿Cerquem un Jesús al qual necessitem sentir ple de vida en nostres comunitats?

Segons el relat, Jesús parla amb María, però ella no sap que és Jesús. És llavors quan Jesús la crida pel seu nom, amb la mateixa tendresa que posava en sa veu quan caminaven per Galilea: "¡Maria!". Ella se gira de cop: "Rabbuní, Mestre".

María se encuentra con el Resucitado cuando se siente llamada personalmente por él. Es así. Jesús se nos muestra lleno de vida, cuando nos sentimos llamados por nuestro propio nombre, y escuchamos la invitación que nos hace a cada uno. Es entonces cuando nuestra fe crece.

No revifarem nostra fe en Crist ressuscitat nodrint-la sols des de fora. No ens trobarem amb ell, si no cerquem el contacte viu amb sa persona. Probablement, és l'amor a Jesús conegut pels evangelis i buscat personalment en el fons de nostre cor, el que millor pot menar-nos a l'encontre amb el Ressuscitat.

MISTERI D'ESPERANÇA

Creure en el Ressuscitat és resistir-nos a acceptar que nostra vida és sols un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzar-nos en Jesús ressuscitat per Déu, intuïm, desitgem i creiem que Déu estar conduint vers la vertadera plenitud l'anhel de vida, de justícia i de pau que s'inclou en el cor de la Humanitat i en la creació entera.

Creure en el Ressuscitat és rebel·lar-nos amb totes nostres forces a que aqueixa immensa majoria d'homes, dones i nins, que sols han conegut en aquesta vida misèria, humiliació i sofriments, restin oblidats per a sempre.

Creure en el Ressuscitat és confiar en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, ningú tindrà que plorar. A la fi podrem veure als que vénen en pateres arribar a sa vertadera pàtria.

Creure en el Ressuscitat és acostar-nos amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, discapacitats físics i psíquics, persones enfrontades en la depressió, cansades de viure i de lluitar. Un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: "Entra per a sempre en el goig del teu Senyor".

Creure en el Ressuscitat és no resignar-nos a que Déu sigui per a sempre un "Déu ocult" del qual no podem conèixer sa mirada, sa tendresa i les seves abraçades. Ho encontrarem encarnat per a sempre gloriosament en Jesús.

Creure en el Ressuscitat és confiar en que nostres esforços per un món més humà i feliç no se perdran en el buit. Un día feliç, els últims seran els primers i les prostitutes ens aniran davant en el Regne.

Creure en el Ressuscitat és saber que tot el que aquí ha quedat a mitges, el que no ha pogut ser, el que hem espenyat amb nostra poca traça o nostre pecat, tot assolirà en Déu la seva plenitud. Res se perdrà del que hem viscut amb amor o que hem renunciat per amor.

Creure en el Ressuscitat és esperar que les hores alegres i las experiències amargues, les "empremtes" que hem deixat en les persones i en les coses, el que hem construit o hem fruit generosament, quedarà transfigurat. Ja no coneixerem la amistat que finalitza, la festa que s'acaba ni el comiat que entristeix. Déu será tot en tots.

Creure en el Ressuscitat és creure que un dia escoltarem aquestes increïbles paraules que el llibre del Apocalipsi posa en boca de Déu: "Jo som l'origen i el final de tot. Al que tingui set, jo li donaré gratis de la font de l'aigua de la vida". Ja no hi haurà mort ni haurà plors, no hi haurà crits ni fatigues perquè tot això haurà passat.

JESÚS TENIA RAÓ

¿Què sentim els seguidors de Jesús quan gosem creure de veritat que Déu ha ressuscitat a Jesús? ¿Què vivim mentre caminem darrera les seves petjades ? ¿Com ens comuniquem amb ell quan l'experimentem ple de vida?

Jesús ressuscitat, tenies raó. És veritat quant ens has dit de Déu. Ara sabem que és un Pare fidel, digne de tota confiança. Un Déu que ens estima més allà de la mort. El seguirem dient "Pare" amb més fe que mai, com tu ens has ensenyat. Sabem que no ens defraudarà.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu és amic de la vida. Ara entenem millor ta passió per una vida més sana, justa i feliç per a tots. Ara comprenem per què anteposaves la salut dels malalts a qualsevol norma o tradició religiosa. Seguim les teves passes, viurem curant la vida i aliviar el sofriment. Posarem sempre la religió al servei de les persones

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu fa justícia a les víctimes innocents: fa triomfar la vida sobre la mort, el bé sobre el mal, la veritat sobre la mentida, l'amor sobre l'odi. Seguirem lluitant contra el mal, la mentida i l'odi. Buscarem sempre el regne d'aquest Déu i sa justícia. Sabem que és el primer que el Pare vol de nosaltres.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara sabem que Déu s¡identifica amb els crucificats, mai amb els botxins. Entenem per què estaves sempre amb los pacients i per què defensaves tant els pobres, els famolencs i menyspreats. Defensarem els més dèbils i vulnerables, els maltractats per la societat i oblidats per la religió. En endavant, escoltarem millor ta crida a ser compassius com el Pare del cel.

Jesús ressuscitat, tenies raó. Ara entenem les teves paraules més dures i estranyes. Intuïm que el que perd sa vida per tu i per l' Evangeli, la salvarà. Ara comprenem per què ens convides a seguir-te fins al final carregant cada dia amb la creu. Sofrirem un poc per tu i per t' Evangeli, però aviat compartirem l'abraçada del Pare.

Jesús ressuscitat tenies raó. Ara estàs viu per a sempre i te fas present enmig de nosaltres quan ens reunim dos o tres en ton nom. Ara sabem que no estem sols, que tú ens acompanyes mentre caminem vers el Pare. Escoltarem ta veu quan llegim el teu evangeli. Ens alimentarem de tu quan celebrem ta Cena. Estaràs amb nosaltres fins al final dels temps.

LES CICATRIUS DEL RESSUSCITAT

… que ell havia de ressuscitar.

«Vosaltres el matareu, però Déu l'ha ressuscitat». Això és el que prediquen amb fe els deixebles de Jesús pels carrers de Jerusalem als pocs dies de la seva execució. Per a ells, la resurrecció és la resposta de Déu a l'acció injusta i criminal dels que han volgut callar per a sempre la seva veu i anul·lar d'arrel el seu projecte d'un món més just.

No l'oblidem mai. En el cor de nostra fe hi ha un crucificat al qual Déu li ha donat la raó. En el centre de la Església hi ha una víctima a la qual Déu ha fet justcia. Una vida «crucificada», però motivada i viscuda amb l'esperit de Jesús, no terminarà en fracàs sinó en resurrecció.

Això canvia totalment el sentit de nostres esforços, penes, treballs i sofriments per un món més humà i una vida més venturosa per a tots. Viure pensant en els que sofreixen, estar a prop dels més desvalguts, donar una mà als indefensos.., seguir els passos de Jesús no és una cosa absurda. És caminar cap al Misteri d'un Déu que ressuscitarà per a sempre nostres vides.

Els petits abusos que pdem patir, les injustciaes, rebuigs o incomprensions que podem sofrir, són ferides que un dia cicatritzaran per a sempre. Hem d'aprendre a mirar amb més fe les cicatrius del ressuscitat. Així seran un dia nostres ferides. Cicatrius curades per Déu per a sempre.

Aquesta fe ens sosté per dintre i ens fa més forts per a seguir passant riscs. A poc a poc hem d'aprendre a no queixar-nos tant, a no viure sempre lamentant-nos del mal que hi ha en el món i en la Església, a no sentir-nos sempre víctimes dels altres. ¿Per què no podem viure com Jesús dient: «Ningú me pren la vida, sinó que soc jo qui la dóna»?

Seguir al crucificat fins a compartir amb ell la resurrecció és aprendre a «donar la vida», el temps, nostres forces i tal volta nostra salut per amor. No ens faltaran ferides, cansament i fatigues. Una esperança ens sosté: Un dia «Déu eixugarà les llàgrimes de nostres ulls, i no hi haurà ja mort ni haurà plor, ni crits ni fatigues perquè tot aquest món vell haurà passat».

NO ESTÀ ENTRE ELS MORTS

No sabem on l'han posat....

¿Per què cerqueu entre els morts el que és viu? No està aquí. Ha ressuscitat Segons Lluc, aquest és el missatge que escolten les dones en el sepulcre de Jesús. El missatge que hem d'escoltar també avui els seus seguidors. ¿Per què cerquem a Jesús en el món de la mort? ¿Per què cometem sempre el mateix error?

¿Per què busquem a Jesús en tradicions mortes, en fórmules anacròniques o en cites gastades? ¿Com ens trobarem amb ell, si no alimentem el contacte viu amb sa persona, si no captem la seva intenció i ens identifiquem amb son projecte d'una vida més digna i justa per a tots?

¿Com ens encontrarem amb el que viu, ofegant entre nosaltroe la vida, apagant la creativitat, nodrint el passat, auto-censurant nostra força evangelitzadora, suprimint la alegria entre els seguidors de Jesús?

¿Com acollirem la salutació de Pau a vosaltres, si vivim desqualificant-nos uns als altres? ¿Com sentirem la alegría del ressuscitat, si introduïm por en la Església? ¿Com ens alliberarem de tantes pors, si nostra por principal és encontrar-nos amb el Jesús viu i concret que ens transmeten els evangelis?

¿Com contagiarem fe en Jesús viu, si no sentim mai inflamar nostre cor, com els deixebless de Emaús? ¿Com el seguirem de prop, si hem oblidat la experiència de reconéixer-lo viu enmig de nosaltres, quan ens reunim en son nom?

¿ El trobarem avui, en aquest món injust i insensible al sofriment aliéj, si no el volem veure en els petits, els humiliats i crucificats? ¿On escoltarem sa crida, si ens tapem les orellesí per a no sentir els crits dels que sofreixen a prop o a llunyl de nosaltres?

Quan María Magdalena i companyes contaren als apòstols el missatge que havien escoltat en el sepulcre, ells no les cregueren. Aquest és també avui nostre risc: no escoltar els que ssegueixen a un Jesús viu.CELEBRACIÓ