CONFIANÇA

REALISME I CONFIANÇA

Sortí el sembrador a sembrar.

No fou fàcil per a Jesús tirar endavant son projecte. De seguida se trobà amb la crítica i el rebuig. Sa paraula no era acollida com podia esperar. Entre els seus seguidors més pròxims es despertava el desànim i la desconfiança. ¿Valia la pena seguir treballant vora Jesús? ¿No era una utopia impossible?

Jesús els diu el que pensava. Els contà la paràbola d'un sembrador per fer veure el realisme amb el qual treballa i la fe que l'anima. Cert, un treball estèril que se pot perdre, però el projecte final de Déu no fracassarà. No cal el desànim. Cal seguir i sembrar. Al final, hi haurà collita a balquena.

Els que escoltaven la paràbola, sabien que parlava d'ell mateix. Així era Jesús. Sembrava sa paraula en qualsevol part on veia esperança que pogués germinar. Sembrava gests de bondat i misericòrdia en els ambients insospitats: entre gents molt allunyades de la religió.

Jesús sembrava amb el realisme i la confiança d'un llaurador de Galilea. Tots sabien que la sembra se perdria a més d'un lloc en aquelles terres tan desiguals. Però això no desanimava a ningú: cap camperol deixava per això de sembrar. L'important era la collita final. Quelcom semblant passa amb el regne de Déu. Hi ha obstacles i resistències, però la força de Déu donarà son fruit. Seria absurd deixar de sembrar.

En el moviment de Jesús no necessitem recol·lectors. No és recollir èxits, conquerir el carrer, dominar la societat, omplir les esglésies, imposar nostra fe religiosa. Ens manquen sembradors. Seguidors i seguidores de Jesús que sembrin per allà on passen paraules d'esperança i gests de compassió.

Aquesta és la conversió que hem de promoure avui entre nosaltres: passar de l'obsessió per «collir» a la pacient labor de «sembrar». Jesús ens deixà en herència la paràbola del sembrador, no del recol·lector..