dijous, 23 de juliol de 2020

LA ALEGRIA





ALEGRIA DE CREURE
...el troba... i, ple de'alegria, ho ven tot.
En veure l'actitud resignada dels cristians, l'observança rutinària de ses «obligacions religioses», el conformisme de ses vides i manca d'alegria en les celebracions, fa pensar que els creients no sabem gaudir de la fe.
Es diria que la religió s'ha convertit en un pes, un costum, una rutina o una obligació. Déu no sembla ser font de goig i alegria per als creients.
Per contra, més aviat s'ha convertit en persona «no grata* per a molts. Me ressonen les paraules d'un jove, dites amb total convicció i sinceritat: «Tant de bo no hi hagués Déu».
Molts homes d' avui ja no deuen veure en Déu l' «amic de la vida», sinó l' «esgarriacries» de tota felicitat
No poden entendre a Déu com impulsor de la vida i creador de futur, sinó com el que prohibeix  goigs i alegries, i l'anul·lador de tota creativitat.
No encerten a veure en Déu l'alliberador de la vida i humanitzant de la història, sinó el tirà poderós que anul·la a l'home i reprimeix qualsevol intent de llibertat.
El Déu que evoca, amb freqüència, nostre passat religiós no atreu ni omple d'alegria a les generacions actuals. La idea de Déu no va unida a experiències gojoses i alliberadores, sinó a vivències amargues i negatives.

Per a molts, Déu és la paraula que evoca un món desagradable de sentiments, pors, conflictes, tensions i remordiments que és millor oblidar.
Difícilment creurà l'home actual, si no és capaç de descobrir per experiència un Déu amic de la vida i la felicitat.
Difícilment se desvetllarà en ell la fe, si no és capaç de «cavar» pacientment en la vida, entrar  en el profund de tot l'humà, i descobrir «ple d'alegria» el tresor amagat de Déu.
La nostra època necessita de testimonis alegres de la fe. Homes i dones capaces de gaudir, celebrar i fruir de llur fe en Déu. Creients que, malgrat de les seves crisis, dubtes i lluites doloroses, puguin parlar de sa experiència gojosa de Déu.
Solament des de l'alegria de la fe, se pot prendre la decisió de viure amb sinceritat les seves exigències. Solament el que troba el tresor amagat és capaç de vendre-ho tot per adquirir-lo.
La paràbola de Jesús ens ha fer reflexionar també als creients d' avui: ¿No pretenem viure amb radicalitat les exigències de la fe cristiana, sense haver descobert la riquesa i el valor que en ella s'amaga? ¿Se pot intentar una «conversió cristiana» sense haver assaborit abans l'evangeli de Jesucrist?

Cap comentari:

Publica un comentari