SORTIR A SEMBRAR

SORTIR A SEMBRAR

Abans de contar la paràbola del sembrador que «sortí a sembrar», l'evangelista ens presenta a Jesús que «surt de casa» a encontrar-se amb la gent per a «asseure's» sense presses i dedicar-se un «temps» a sembrar l' Evangeli entre tota classe de gent. Segons Mateu, Jesús és el vertader sembrador. D'ell hem d'aprendre a sembrar l' Evangeli.

Primer és sortir de nostra casa. És el que demana sempre Jesús als seus deixebles: «Aneu a tots els pobles... i feu-los deixebles meus,..». Per a sembrar l' Evangeli hem de sortir de nostra seguretat i nostres interessos. Evangelitzar és "desplaçar-se", buscar l'encontre amb la gent, comunicar-nos amb l'home i la dona, no viure tancats en nostre petit món eclesiàstic.

Aquesta "sortida" cap als altres no és proselitisme. Res a veure en imposicions o reconquistes. És oferir l'oportunitat d'encontrar-se amb Jesús i conèixer una Bona Nova que, si la acullen, els pot ajudar a viure millor i de manera més encertada i sana. És l'essencial.

A sembrar no se pot sortir sense portar la llavor. Abans de pensar en anunciar l' Evangeli als altres, l'hem d'acollir dins l' Església, en nostres comunitats i nostres vides. És un error sentir-nos dipositaris de la tradició cristiana amb la única tasca de transmetre-la als altres. Una Església que no viu l 'Evangeli, no pot contagiar-lo. Una comunitat on no se respira el desig de viure vers les passes de Jesús, no pot convidar ningú a seguir-lo.

Les energies espirituals que hi ha en nostres comunitats romanen sense explotar, bloquejades per un clima generalitzat de desànim i desencant. Ens dediquem a "sobreviure" més que a sembrar vida nova. Cal desvetllar nostra fe.

La crisi que vivim ens mena a la mort d'un cert cristianisme, però també al començament d'una fe renovada, més fidel a Jesús i més evangèlica. L'Evangeli té força per engendrar en cada època la fe en Crist de manera nova. També en nostres dies.

Hem d'aprendre a sembrar-lo amb fe, amb realisme i amb veritat. Evangelitzar no és transmetre una herència, sinó fer possible el naixement de una fe que broti, no com a "clonació" del passat, sinó com a resposta nova a l' Evangeli escoltat des de les preguntes, els sofriments, els goigs i les esperances de nostre temps . No distreure la gent amb qualsevol cosa. És l'hora de sembrar en els cors l'essencial de l' Evangeli.