UN TRESOR AMAGAT

UN TRESOR PER DESCOBRIR

Se sembla a un tresor amagat.

No tots s'entusiasmaven amb el projecte de Jesús. En bastants sorgien dubtes i interrogants. ¿Era raonable seguir-lo? ¿No era una follia? Són les preguntes d'aquells galileus i de tots els que se troben amb Jesús a un nivell poc profund.

Jesús contà dues petites paràboles per a «seduir» als que romanien indiferents. Volia sembrar en tots un interrogant decisiu: ¿no hi haurà en la vida un «secret» que encara no hem descobert?

Tots entengueren la paràbola d'aquell llaurador pobre que cavava en una terra que no era seva i trobà un tresor amagat en un cofre. No s'ho pensà dos cops. Era l'ocasió de sa vida. No la podia desaprofitar. Va vendre tot lo que tenia i, ple d'alegria, agafà el tresor.

El mateix féu un ric traficant de perles quan en descobreix una de gran valor. Mai havia vist cosa semblant. Ven tot el que tenia i se féu amb la perla.

Les paraules de Jesús eren seductores. ¿Serà Déu així?, ¿serà això trobar-se amb ell?, ¿descobrir un «tresor» més bell i atractiu, més sòlid i vertader que tot el que nosaltres vivim i gaudim?

Jesús comunicava la seva experiència de Déu: el que havia transformat la seva vida. ¿Tindria raó? ¿Serà això seguir-lo?, ¿encontrar l'essencial, tenir la immensa fortuna de trobar el que l'ésser humà anhela des de sempre?

En els països del Primer Món molts abandonen la religió sense haver assaborit a Déu. Els entenc. Faria el mateix. Si no s'ha descobert la experiència de Déu que vivia Jesús, la religió és un avorriment. No val la pena.

És trist trobar tants cristians les vides dels quals no estan marcades per l'alegria, l'admiració o la sorpresa de Déu. Viuen tancats en sa religió, sens haver trobat cap «tresor». Entre els seguidors de Jesús, cuidar la vida interior no és una cosa més. És imprescindible per a viure oberts a la sorpresa de Déu.