dijous, 16 de juliol de 2020

TOLERÀNCIA





TOLERÀNCIA
Deixeu que creixin junts.
Sense tolerància no és possible progressar en els intricats problemes del món modern. Sense més tolerància mai coneixerem els homes la pau. La tolerància no és la solució per cap conflicte. Però és condició bàsica per a apropar-nos a algun tipus de solució. El clima necessari i indispensable perquè gents de ideologies o postures polítiques diferents puguin buscar fórmules de convivència pacífica.
La tolerància no té com punt de partida el consens, sinó justament el contrari. La tolerància consisteix en acceptar el dissentiment que neix del pluralisme de postures per a assolir entre tots allò que que millor pot respondre al bé comú.
Per a la persona que s'enfronta als problemes amb esperit tolerant, les diferències no tenen per què ser un obstacle per al mutu enteniment. Per contra, ens podrien dur a una convivència més rica i estimulant. La diferència de postures no és una amenaça, sinó un repte per avançar.
L'enemic de la tolerància és el fanatisme. Aqueixa postura cega i intransigent de qui es creu en possessió de la veritat o la justícia, i exclou a tots aquells que se li oposin. Des del fanatisme és impossible el diàleg i la convivència pacífica. Només impera la força i la imposició.
La tolerància capacita per a «acceptar» a l'altre, no per a destruir-lo o eliminar-lo. Seria una equivocació pensar que se tracta sols d'una actitud passiva, de «suportar» que l'altre pensi o actua de forma diferent a la meva. La tolerància és activa i operant. Busca l'assentament d'una convivència sempre més justa i sempre menys violenta.
Hi ha quelcom «intolerable», i és l'atemptat contra la dignitat i el valor inalienable de la persona humana. No se pot invocar cap ideologia, pàtria o religió per a justificar l'agressió, el menyspreu o la destrucció de la persona. Quan està en joc la dignitat o la vida d'un ésser humà, és un deure ser intolerant davant al mal. Així fou l'actuació de Jesús que no permeté que res, ni la religió, s'utilitzés contra l' home.
Per això ens ensenyà en la paràbola del blat i el jull a respectar sempre la dignitat de l'altre. Ningú ha de «arrancar» la vida de cap ésser humà sols per considerar-lo “jull”, mentre un s'auto-proclama «blat net».






Cap comentari:

Publica un comentari