Cal
reconèixer que Déu actua de manera ben diferent de la
nostra. Nosaltres
tenim tendència a dividir les persones en dos grups. D’una banda
els bons, els honrats, els innocents. I, de l’altra, els dolents,
els culpables, els de malfiar. I, d’una forma més o menys
inconscient, nosaltres ens situem sempre en el primer grup: entre els
bons. La culpa, almenys la part més important, sempre considerem que
és dels altres. I cal reconèixer també que tenim una doble mesura
a l’hora de jutjar: som terriblement intolerants amb allò que
considerem defectes del altres i summament comprensius amb els
nostres, amb nosaltres mateixos.
Però,
a través de l’evangeli d’avui, Jesús ens vol fer veure que
aquest actitud no és honesta: això no és jugar net. En
primer lloc , perquè sovint no és fàcil distingir el bé del mal.
No és fàcil delimitar-los, perquè el bé i el mal no existeixen en
estat pur. Com el blat i el jull, estan barrejats en un mateix camp.
Moltes vegades, sota l’aparença d’allò que considerem mal, pot
haver-hi una autèntica força de bé. I a l’inrevés.
L’altra
raó que fa que la nostra tendència a jutjar no sigui honesta és
que dins nostre cadascú de nosaltres som una barreja de bé i de
mal. El
mateix mal que critiquem en els altres, o altres coses igualment
negatives, també el portem dins nostre. En el nostre cor també hi
ha una certa dosis d’egoisme, d’enveja, d’orgull,
d’intolerància, de covardia… És a dir, de pecat, de no jugar
net.
No
vulguem jutjar, doncs. Si alguna vegada ens trobem amb alguna
injustícia o altres mals que, en consciència, pensem que no es
poden tolerar, lluitem-hi. Lluitem-hi,
sí. Però fem-ho amb humilitat, sense creure’ns perfectes, sens
jutjar el grau de bona o mala voluntat de l’altre. Perquè en el
moment que jutjo l’altre considerant-me a mi mateix “pur”, jo
també m’estic convertint en jull.
Deixem
que el judici el faci el Senyor, que és l’únic que coneix a fons
el cor de l‘altra persona, i que sap la seva història personal,
les situacions que ha viscut en la seva vida i que l’han portat a
ser o a actuar així. Moltes persones pateixen uns condicionants
fisiològics o psicològics dels quals nosaltres no en som
conscients.
Deixem,
doncs, obrar al Senyor i alegrem-nos de la seva immensa paciència,
perquè nosaltres en som els primers beneficiats. Si analitzem amb
sinceritat la nostra història personal, ens adonarem de com ha estat
de gran la bondat i la misericòrdia del Senyor amb nosaltres. Déu
nos en guard que Ell ens hagués tractat amb la mateixa duresa i
intolerància amb què sovint tractem els altres. Déu nos en guard!
Alegrem-nos, doncs, de la seva comprensió i paciència i procurem
imitar-lo. Aquesta paràbola és la desautorització mes total de
tota mena de fanatisme, d’intolerància, de fúries apocalíptiques.
Déu no és així. El salm que hem escoltat ens diu clarament com és
Ell: “compassiu
i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor”. Doncs,
procurem assemblar-nos al nostre Pare del cel.
Però
fixem-nos que si el Senyor té tanta paciència amb nosaltres, no és
perquè tant se li’n doni el mal. No es això. A ell, el mal li ha
costat molt car, l’ha portat a morir en creu. Per tant, no és
això. La
primera lectura ens fa veure clarament perquè ho fa: perquè tinguem
ocasió de penedir-nos. Ell no intervé directament perquè no ens
vol treure la llibertat. Ens dona temps perquè recapacitem i tinguem
ocasió de canviar. I vol que això ho fem lliurement. Confia en
nosaltres. Li ho hem d’agrair. I la millor manera de fer-ho és
imitar el Senyor, d’acord amb allò que hem escoltat a la primera
lectura: “Els
justos han de ser humans amb tothom”.
Doncs, tinguem paciència, especialment amb les persones que ens
envolten, sense voler arrencar allò que és jull, perquè també
arrancaríem el blat. Serà el miracle aconseguit per la nostra
paciència i comprensió.
I
comencem per tenir paciència amb nosaltres mateixos, com Déu la té.
No ens menystinguem ni ens obsessionem pels postres defectes o pel
passat. No
busquem resultats a curt termini. Les coses que deixen senyals més
fondes, demanen temps. No ens desanimem. Confiem en la bondat del
senyor, mantinguem la pau al cor i tirem endavant. Reflexionem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada