VIURE AMB HUMOR

VIURE AMB HUMOR

Ple d'alegria...

No són pocs els psicòlegs que creuen descobrir en l'home contemporani les tres reaccions bàsiques que l'animal pot adoptar davant un conflicte: l'atac, la fugida o la passivitat.

Moltes persones s'enfronten a la vida en actitud agressiva. La seva preocupació és que ningú els trepitgi. Per això ataquen abans que ningú els ataqui. Viuen culpant sempre els altres de tot quant els passa. Sols ells són víctimes maltractades injustament per la vida.

Altres fugen de la vida i es refugien en la depressió. De manera inconscient se culpen a ells mateixos de tot. «Ningú me pot entendre». Ningú me pot estimar». «Millor seria acabar d'una vegada». El buit i la tristor interior ofeguen en ells el desig de viure.

Altres se defensen i adopten una postura de passivitat. Res té massa importància. El millor és no sofrir ni gaudir massa amb res. «Anar prenent» enmig de la indiferència i l'escepticisme.

Hi ha una cosa en comú a totes aquestes actituds i és la manca d'alegria i gust per la vida.

Molt diferent és l'actitud de qui sap aprofundir en la existència i troba aquest «tresor» del qual parla Jesús en la paràbola capaç de “omplir d'alegria” el cor de l'home.

Com exemple aqueixa oració admirable de Tomás Moro, aquell conseller honest decapitat en Londres baix Enric VIII. Una oració penetrada de vida, goig i humor cristià, digna de ser repetida en nostres dies.

«Senyor, doneu-me un poc de sol, un poc de treball i un poc d'alegria. Doneu-me el pa de cada dia i un poc de mantega. Doneu-me una bona digestió i qualque cosa per digerir.

Doneu-me una ànima que ignori l'avorriment, els laments i els sospirs. No permetis que me preocupi massa d'aquesta cosa complicada a la qual anomeno  “jo”.

«Senyor, doneu-me humor per a treure un poc de felicitat d'aquesta vida i així ajudi als altres. Doneu-me una mica de cançó per als meus llavis i una poesia o una novel·la per a distreure'm.

Ensenya'm a comprendre els sofriments sense veure en ells una maledicció. Doneu-me sentit comú que el necessito molt.

Fes-me, Senyor, bo, una ànima despresa, tranquil·la, passible, caritativa, benèvola, tendra i compassiva. Que tingui en totes les meves accions i en totes les meves paraules i en tots els meus pensaments, el gust del teu Esperit sant i beneït».