VENIU A MÍ

TRES CRIDADES DE JESÚS

Veniu a mi.

Un dia Jesús sorprèn a tots donant gràcies a Déu per l'èxit amb la gent senzilla de Galilea i pel fracàs entre els mestres de la llei, escribes i sacerdots. «Us enalteixo, Pare... perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelat a la gent senzilla». A Jesús se'l veu content. «Sí, Pare, així t'ha plagut». Aquesta és la manera de Déu.

La gent senzilla i ignorant, els que no tenen accés a grans coneixements, els que no compten en la religió del temple, s'obrin a Déu cor net. Estan disposts a deixar-se ensenyar per Jesús. El Pare els revela son amor a través d'ell. Entenen a Jesús com ningú.

Tanmateix, els «savis i entesos» no entenen res. Tenen sa pròpia visió docta de Déu i de la religió. Creuen saber-ho tot. No aprenen res nou de Jesús. Sa visió tancada i son cor endurit els impedeix obrir-se a la revelació del Pare a través de son Fill .

Jesús acaba sa oració, però pensa en la «gent senzilla». Viuen oprimits pels poderosos de Séforis i Tiberíades, i no troben consol en la religió del temple. Sa vida és dura, i la doctrina que ofereixen els «entesos» la fan encara més dura i difícil. Jesús els fa tres cridades.

«Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats». És la primera crida. Està dirigida a tots els que senten la religió com una càrrega, els que viuen atabalats per doctrines que els impedeixen captar la alegria de la salvació. Si se troben vitalment amb Jesús, experimentaran un alleujament immediat: «Jo us faré reposar».

«Accepteu el meu jou.. perquè és suau i la meva càrrega lleugera». És la segona crida. Cal canviar de jou. Abandonar el dels «savis i entesos» ja que no és suau, i carregar amb el de Jesús, que fa la vida més lleugera. No perquè Jesús exigeixi manco. Exigeix més, però d'una altra manera. Exigeix l'essencial: l'amor que allibera del que fa mal a les persones.

«Feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor». És la tercera crida. Cal aprendre a complir la llei i viure la religió amb son