Doneu-lis vosaltres menjar.
Un
proverbi budista diu que «quan el dit del profeta senyala la
lluna, el estúpid se queda mirant el dit». Quelcom semblant
se podria dir potser de nosaltres, quan ens quedem en el caràcter
portentós dels miracles de Jesús, sense agafar el missatge que
contenen.
Perquè
Jesús no fou un miracler dedicat a fer prodigis propagandístics.
Els seus miracles són signes que obrin bretxa en aquest món de
pecat i apunten ja a una realitat nova, meta final de l'ésser humà.
El
miracle de la multiplicació dels pans ens convida a descobrir que el
projecte de Jesús és alimentar els homes i reunir-los en una
fraternitat real en la qual sàpiguen compartir
«el
pa i el peix»
i
conviure com a germans.
Per
al cristià la fraternitat no és una exigència al costat d'altres.
És la única manera de construir entre els homes el Regne del Pare.
Però aquesta fraternitat pot ser mal entesa. Sovint es confon amb
«un
egoisme vividor
que
sap comportar-se decentment»
(K.
Rahner).
Pensem
que estimem el proïsme perquè no li fem res dolent encara que
visquem amb un horitzó mesquí i estret, despreocupats de tots,
moguts únicament per nostres propis interessos.
La
Església en quant «sagrament de fraternitat» està
cridada a descobrir noves formes de crear una fraternitat més
estreta i viva entre els homes. Els creients hem d'aprendre a viure
amb un estil més fratern i escoltar les noves necessitats de l'home
actual.
La
lluita a favor del desarmament, la protecció del medi ambient, la
solidaritat amb els pobles afamats, el compartir amb els parats les
conseqüències de la crisi econòmica, l'ajuda als drogoaddictes, la
preocupació pels ancians tot sols i oblidats.., són exigències
per qui se sent germà i vol «multiplicar»
per
a tots, el pa que necessitem per viure.
El
relat evangèlic ens recorda que no podem menjar tranquils nostre pa
i peix mentre vora nostra hi ha homes amenaçats de fams. Els que
vivim tranquils i satisfets hem de sentir:
«doneu-lis vosaltres menjar».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada