dimecres, 29 de juliol de 2020

DONEU DE MENJAR




Doneu-lis vosaltres menjar.

Un proverbi budista diu que «quan el dit del profeta senyala la lluna, el estúpid se queda mirant el dit». Quelcom semblant se podria dir potser de nosaltres, quan ens quedem en el caràcter portentós dels miracles de Jesús, sense agafar el missatge que contenen.
Perquè Jesús no fou un miracler dedicat a fer prodigis propagandístics. Els seus miracles són signes que obrin bretxa en aquest món de pecat i apunten ja a una realitat nova, meta final de l'ésser humà.
El miracle de la multiplicació dels pans ens convida a descobrir que el projecte de Jesús és alimentar els homes i reunir-los en una fraternitat real en la qual sàpiguen compartir «el pa i el peix» i conviure com a germans.
Per al cristià la fraternitat no és una exigència al costat d'altres. És la única manera de construir entre els homes el Regne del Pare. Però aquesta fraternitat pot ser mal entesa. Sovint es confon amb «un egoisme vividor que sap comportar-se decentment» (K. Rahner).
Pensem que estimem el proïsme perquè no li fem res dolent encara que visquem amb un horitzó mesquí i estret, despreocupats de tots, moguts únicament per nostres propis interessos.
La Església en quant «sagrament de fraternitat» està cridada a descobrir noves formes de crear una fraternitat més estreta i viva entre els homes. Els creients hem d'aprendre a viure amb un estil més fratern i escoltar les noves necessitats de l'home actual.
La lluita a favor del desarmament, la protecció del medi ambient, la solidaritat amb els pobles afamats, el compartir amb els parats les conseqüències de la crisi econòmica, l'ajuda als drogoaddictes, la preocupació pels ancians tot sols i oblidats.., són exigències per qui se sent germà i vol «multiplicar» per a tots, el pa que necessitem per viure.
El relat evangèlic ens recorda que no podem menjar tranquils nostre pa i peix mentre vora nostra hi ha homes amenaçats de fams. Els que vivim tranquils i satisfets hem de sentir: «doneu-lis vosaltres menjar».


Cap comentari:

Publica un comentari