A
les lectures d’aquest diumenge hi trobem uns ensenyaments molt
suggeridors que el Senyor ens vol transmetre, perquè ens faran
bé. A
la primera lectura el Senyor diu a Salomó : «
Diga’m què vols que et doni». Què
respondria jo si el Senyor em fes aquesta pregunta: què vols, què
desitges? De fet, Jesús ens l’ha fet a cadascun de
nosaltres, aquesta pregunta. Recordem que ell ens va dir que tot
allò que demanem en nom seu, el Pare ens ho concedirà. Doncs, què
demano? Salomó va demanar saviesa, és a dir, la capacitat de saber
discernir el Bé del Mal, de saber escollir els autèntics valors,
sense deixar-se enlluernar per les aparences. Aquest a saviesa és
una llum preciosa per a orientar la vida. Al Senyor li va agradar
que li demanés això i no pas riquesa, èxit o altres coses per
l’estil. I li va concedir més del que demanava. Quines coses
demano habitualment? No oblidem que si demanem coses que agraden al
Senyor, hi sortirem guanyant. Ell hi entén més que nosaltres i vol
el nostre bé més que ningú.
A
la segona lectura, St. Pau ens ha dit: “Déu
ho disposa tot en bé dels qui l’estimen”. La
nostra vida dona molts tombs, hi ha alts i baixos, hi ha moments de
calma i altres de tempesta, vivim situacions de tota mena. Però
tot, absolutament tot, salut o malaltia, èxits o fracassos, treball
o atur, soledat o companyia, il·lusions o decepcions, pau o
tribulació…, tot, tot, Déu ho sap disposar en bé dels qui
l’estimen. Ens ho creiem això? Que diferent seria la nostra vida
si ens ho creguéssim i visquéssim d’acord amb aquesta esperança:
“Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen”.
A
l’evangeli hem vist un home que troba un tresor i, content de la
troballa, ven tot el que té per comprar aquell camp.
Quin és el meu “tresor”? Què és allò que valoro més que
tot? Què es allò que, per aconseguir-ho, no em dol de sacrificar
temps, energies o altres coses? De vegades, ens creiem molts llestos
i resulta que estem donant importància al que no en té. Mentre que
menyspreem els millors tresors i perles que la vida ens ofereix.
Quin és el meu tresor?.El tresor de què ens parla l’evangeli és
Jesucrist: Jesucrist i el seu missatge. Fixem-nos-hi: una persona no
és cristiana pel simple fet que hagi estat batejada, ni perquè
vagi a Missa. Sols es cristià aquell que ha trobat Jesús, el
tresor autèntic. Aquell que ha descobert que Jesús i el seu
missatge és el que dona sentit a la seva vida. Aquell que, en
trobar-se amb Jesús, ha fet l’experiència d’haver trobat una
cosa que valia la pena. Més que totes les altres coses. I per això,
en trobar-lo, la seva vida canvia radicalment. L’he trobat jo
aquest tresor? Encara no?. Si no l’he trobat, la meva vida quedarà
empobrida. I se’n ressentiran les persones que tinc al costat,
especialment els fills, a qui difícilment podré ajudar a ser
feliços. Quin favor fem als nostres fills si els assegurem diners o
benestar, però no els transmetem valors humans I cristians per a
tota la seva vida? Reflexionem-hi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada