dimecres, 14 d’abril de 2021

AMB LES VÍCTIMES

 



AMB LES VÍCTIMES

Els va mostrar les mans i els peus.

Segons els relats evangèlics, el Ressuscitat se presenta als seus deixebles amb les nafres del Crucificat. No és aquest un detall banal, d'interés secundari. Se tracta d'una observació d'important contingut teològic. Les primeres tradicions cristianes insisteixen, sense excepció, en una dada que no solem valorar avui en la seva justa mesura: Déu no ha ressuscitat a qualsevol; ha ressuscitat a un crucificat.

Dit de manera més concreta, ha ressuscitat a algú que ha anunciat a un Pare que estima els pobres i perdona els pecadors; algú que se ha solidaritzat amb totes les víctimes; algú que, en trobar-se ell mateix amb la persecució i el rebuig, ha mantingut fins al final la seva confiança radical en Déu.

La resurrecció de Crist és, doncs, la resurrecció d'una víctima. Al ressuscitar a Jesús, Déu no sols allibera a un mort de la destrucció de la mort. «Fa justícia» a una víctima dels homes. Això fa llum sobre «el ser de Déu».

En la resurrecció no sols se'ns manifesta la omnipotència absoluta de Déu sobre el poder de la mort. Se'ns revela també el triomf de la seva justícia sobre les injustícies que cometen els homes. A la fi i de manera plena, triomfa la justícia sobre la injustícia, la víctima sobre el botxí.

Aquesta és la gran nova. Déu se'ns revela en Jesucrist com «el Déu de les víctimes». La resurrecció de Crist es la «reacció» de Déu al que els homes han fet amb el seu Fill. Així ho subratlla la primera predicació dels deixebles: «Vosaltres el vau matar elevant-lo a una creu... però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts”. On els homes posen mort i destrucció, Déu posa vida i alliberació.

En la creu Déu encara guarda silenci i calla. Aqueix silenci no és manifestació de la seva impotència per a salvar al Crucificat. És expressió de la seva proximitat absoluta al que sofreix. Déu és aquí compartint fins al final el destí de les víctimes. Els que sofreixen han de saber que no estan sumits en la soledat radical. Déu mateix està en el seu sofriment.

En la resurrecció, pel contrari, Déu parla i actua per a desplegar tota la seva força creadora en favor del Crucificat. La última paraula la té Déu. I és una paraula d'amor ressuscitant vers les víctimes. Els que sofreixen han de saber que el seu patiment acabarà en resurrecció.

La història segueix. Són moltes les víctimes que sofreixen avui, maltractades per la vida o crucificades pels homes. El cristià sap que Déu està en aqueix sofriment. Coneix també la seva última paraula. Per això, el seu compromís és clar: defensar les víctimes, lluitar contra tot el que mata i deshumanitza; esperar la victòria final de la justícia de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari